diumenge, 3 de maig del 2009

270 -- DIA DE LA MARE -- fotos Google

D'alguna manera la dona té dins en el seu interior la il·lusió de ser MARE.
A totes elles voldria dedicar aquest petit treball.
DIA FELIÇ DE LA MARE, que tots deuriem reverenciar.
Si entreu a Wikipedia
hi trobareu explicació sobre els avatars d'aquesta festa.
Un clavell blanc sembla ser que la representa

Aquí una composició dedicada, però que avui faig extensiva a qui vulgui acceptar-la


M A R E .....!!

A la padrina Magdalena.
( Avui la padrina ja ralla l'edat dels 95 anys)
Poema escrit per Antoni Fortuño Sas – 5 – 6 – 07.
---------------------------

(
Parlament simulat i imaginari de la seva filla.)
-----------------------------

Mare...! De dins del cor em surt el crit
que alaba amb fe la llet del vostre pit
que em donareu amb total joia materna.

Mare...! És paraula dolça i sentiment
que mai s’emportaran de meva ment
per que per mi n’és comunió eterna.

Mare...! A voreta meva sempre us tinc.
Deu-me noves il·lusions que a vos vinc...
Deu-me el calostre de la nit primera.

Mare...! Vostra alegria sempre tinc...
Quan ronda la pena em traieu del risc
de no tenir consol, vos sou sincera.

Mare...! He de expressar-vos meu amor així.
Vostre faldar ha set el meu coixí
on vostres mans han conduït ma vida.

Mare...! A vos pertany mon cos i esperit
I sempre en mi aniuarà el dolç neguit
De dir-vos : - Mare, Mare beneïda !!!!

7 comentaris:

Cèlia ha dit...

Que bonic! Jo ara aniré a buscar-la per caminar juntes una estona i li portaré la ginesta que vaig comprar-li ahir, sé que li agrada molt i recita molt sovint el poema: "Poema "La Ginesta", de Joan Maragall

La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall."

Joana ha dit...

"Qui té mare , menja coca i qui no en té , no en menja gota"
Per alguna cosa aquestes dites no s'han perdut!
Un poema preciós! Tnt de bo servís per tot l'any!
una abraçada i bon diumenge!

rebaixes ha dit...

Quines sensacions tant tan logrades ens ofereix desgranant com vet el pom de ginesta...
El divendres varem anar a visitar una cunyada, malalta,a la Selva del Camp i per la carretera en vaig veure de ginesta de flor grossa - aquí no en tenim - i jo anava imaginant versos que desprès degut a la retentiva molt dolenta que tinc, com si no hagués psssat res.
Aquest home, el Maragall m'agrada veig que a tu també. Bona tarda. Anton.

Carme Rosanas ha dit...

Tots els que parleu avui de les mare s em feu emocionar. Anton, una abraçada.

rebaixes ha dit...

Doncs la mare és la MARE. Diem, ai mare, i poqués sentim dir ai, pare. Per quelcom deu ser. Una abraçada Joana i Carme. Anton.

Thera ha dit...

A casa som quatre generacions de dones (al dinar dels diumenges) i avui la meva filla agafa a coll al meu petit i va a la iaia que ja en té 93 i li fa un petò i li diu: 'Felicitats! Avui és el dia de la mare, és el nostre regal'. Ens ha emocionat a tots!

Gràcies!

Janet ha dit...

Tot i que jo no acostumo a celebrar el dia de la mare, reconec que m'heu emocionat molt amb les vostres paraules: Tu, Anton, amb el teu poema que com sempre arriba ben endins del cor; la Cèlia, la Joana, la Carme i, sobretot la Thera amb el comentari sobre la seva filla.

Una abraçada,

Janet