diumenge, 26 d’abril del 2009

265 -- DOS LLIBRES, UN DEL MEU PARE I ALTRE DE LA MEVA MARE.

Avui al poble de La Torre, el Ceip el Tormo fa una parada per la venda de llibres, cel·lebrant el dia de sant Jordi.
Jo en aquest post, ensenyo un llibre que va escriure el meu pare FERRAN, L'any 33 i en castellàl'hauria editat també en català, però circumstàncies adverses no li permeteren i després per quea l'any 34 va morir.
Més sort va tenir la meva mare. Ella als 93 anys va escriure i copiar a ploma la versió seva sobre la Història de Cal Vinyes - Ella morí als 97 anys amb la plenitut mental-
Aquest escrit, el meu fill el posà en solfa i el varem editar per la famìlia per que per sempre més en quedés constància.
------------------
Davall una poesia feta l'any passat en honor dels meus pares. Cliqueu per fer-la gran.

7 comentaris:

Cèlia ha dit...

Un bon bagatge portes Anton, segur que els teus nets continuaran aquest llinatge...
M'ha emocionat molt la història i el poema... gràcies per voler-ho compartir amb tots naltros...

rebaixes ha dit...

Es que la mort del meu pare, qui sap si té a veure, que jo no ho sabré mai,el fet que el volgués editar, en aquells temps, també en català. Seria una lujùria voler pensar i dir més. Anton.

Patrícia Montañés ha dit...

Així que aquesta vena d'artista que tens, l'has heredat dels pares! Tota una família d'artistes! Un petonet

Carme Rosanas ha dit...

Home, això és juagar amb avantatge, però què hi fa amb gens heretats o nom ets un artistàs! Grpacies per explicar-nos tot això.

Eva ha dit...

Gracies per compartir tantes coses...
Una abraçada!!!

rebaixes ha dit...

No envegeu res que de vegades és un boomerang. Jo m'ho dic dins meu que voldria morir sense envejar ni odiar. crec que és molt difìcil... i devegades has d'estènyer punys i dents per no fallar-te. Els gens poden portar moltes coses però no els fem esclusivament responsables del que som i dels nostres actes... No creieu que hi ha altres coses
que ens porten al que realment, com la voluntat de treball, el no cedir a la peresa... No pretenc alliçonar-vos ni molt menys sinò refrendar-me en el que sento dins meu i d'alguna manera ha d'explotar.Bona tarda. Anton.

Assumpta ha dit...

Quina il·lusió més gran poder tenir un llibre del pare i un de la mare!! Ha de ser molt maco això d'haver escrit un llibre...

Jo a vegades penso que ni he tingut un fill, ni he plantat un arbre, ni he escrit cap llibre :-) Potser plantar un arbre algún dia encara ho pugui fer :-)

A part del poema, el dibuix que l'acompanya també és magnífic, eh?