dilluns, 20 d’abril del 2009

260 -- JOC LITERARI 104ª DE J.Mª TIBAU


JOC LITERARI 104 – Proposta de Jesús Mª Tibau. Escrit per Antoni Fortuño Sas – 20 – 4 - 09
.....................................
Estiu. Calor. Vacances .La Júlia s’havia dormit al sofà. Cansada d’una tarda de juguesca, no havia resistit la tovor. La mare la tapà amb una manteta, no fos cas que el constipat la prengués per núvia.
Aquella tarda junt amb l’avi havia vist en la placeta de la font un esquirol. Saltava i votava de rama en rama. Ella creia que era una rata grossa. El llibre de l’avi li havia explicat...

Ara somniava. Ella coneixia molts d’arbres plens de fulles per tot el ramatge. Era el seu vestit. Però l’arbre que se li apareixia ara davant seu tenia un tronc molt alt i tres rames immenses. També hi havia un esquirol que saltava d’una rama a l’altra... Ella encuriosida vers la facilitat de l’animaló, pegà un salt i es plantà en el forcat volent assegurar la seva presència envers l’arbre, però tot just anar –se a seure, relliscà...
L’impuls que havia dat per emular a l’esquirol, feu la mala feina de que el seu culet no encertés prou bé i mans poc hàbils no saberen sostenir-se en el lloc adequat del arbre.
- Que fas Júlia ?– Ha dit la mare quan ha vist a la menuda caure del sofà al mosaic amb salt com l’esquirol – Què fas Júlia ? Que tens vertigen com el trapezista del sr. Tibau?
El llibre mencionat jeia a terra ben obert, arrastrat per les mans de la menuda de la pacient lectura que en feia la mare de la Júlia.

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per la teva participació, i la guerxada al trapezista

rebaixes ha dit...

Menjar amb els dits, amb cullera o amb forquilla, crec que em d'aprofitar per menjar el que es produit per nosaltres, per que els que tenen el cullerot no ens ho posaran al plat, sinò fan el possible per tirar-ho al eixidiu. Sentit de supervivència.Anton.

Carme Rosanas ha dit...

Que divertit, Anton! Molt bonic! Buf, quants n'he llegit, ja! Cad a cop som més que juguem amb el Tibau.

Assumpta ha dit...

Jejeje recordo alguna vegada haver caigut del llit quan era petita i despertar-me de cop d'algun somni :-))
Afortunadament, de gran ja no em passa!! :-)

M'agrada molt veure com la Júlia apren coses de l'avi i els llibres!! :-))

Patrícia Montañés ha dit...

Un relat molt bonic, felicitats!

assumpta ha dit...

Si, Anton! Sembla que tinguem telepatía!

Els dos hem publicat el mateix dia i en els dos relats hi ha una mare i una filla de protagonistes, je,je,je.

Aquest relat teu m'ha agradat molt i molt!!!, és molt tendre (com la tendresa que transmeten els esquirols tan preciosos)!!!

Tot un munt de petonetssssss!
;)