17 – 4 – 09 11 poema.
No cremeu les ales a les papallones
quan vinguin a ensonyar el ciri de llum.
Que visquin alegrant somnis de suaus ones
regant-ne l’aire amb dolçor de son perfum.
Quan juguin amb ta mirada, bruixes bones,
sonin cascavells de disbauxa en tos ulls...
Sortilegis exaltin amb pedram de fones
que encerclin el cercle del goig més curull.
No cremeu les ales a les papallones
quan vinguin a ensonyar el ciri de llum.
Que visquin alegrant somnis de suaus ones
regant-ne l’aire amb dolçor de son perfum.
Quan juguin amb ta mirada, bruixes bones,
sonin cascavells de disbauxa en tos ulls...
Sortilegis exaltin amb pedram de fones
que encerclin el cercle del goig més curull.
3 comentaris:
Un altre premi per a la cole 8tengui, no tengui): http://felicitacionsimusicacaelius.blogspot.com/
Nooooo, cremar les ales a les papellones no!! Fas bé de dir-ho Anton!!
Aquests rodets t'han sortit clavats!! sembla una foto :-))
Anton, quines descripcions de les sensacions més encertades:
Quan juguin amb ta mirada, bruixes bones,
sonin cascavells de disbauxa en tos ulls...
M'agrada molt i és justament això mirar una papallona.
Per cert, que sigui per prudència, o per no voler acaparar o per deixar espai atothom... encara no he collit cap flor de les del teu jardí blocaire. Crec que avui és un bon dia per a collir una rosa. m'enduc la que havies ofert fa uns dies.
Gràcies, Anton, Bon dia de Sant Jordi!
Publica un comentari a l'entrada