dimarts, 7 d’abril del 2009

250 -- TORROJA ETS VIVA -- jocs florals

Mirant el bloc de J.Mª Tibau, he trobat un comentari de P-CFACSBC2V referent als Jocs Florals de Torroja del Priorat. La foto, antiga és treta d'un diari,
....................
Torroja, veina de La Vilella Alta, lloc on vaig viure la meva joventud, no cal dir que conc tots aquells terrenys i podria fer-ne uns quants posts.
Sols em faig ressó del fet i hi adjunto una poesia del any 94.
---------------------
S'han asentat uns nous frares
ha licuar la llicorella
fent vi d'etern coratge
trasbalsant la terra erma...
Anton
Comentari colocat en el bloc del Jesus, en l'article que parla del Priorat.
..........................
TORROJA ETS VIVA
Escrit d’Antoni Fortuño Sas
Abril - 94

Torroja, Torroja...!!
T’he vist, t’he trepitjat
La terra viva teva
que no morirà mai.
El batec del teu cor he tingut
carrers trescant.
Les finestres miraven
embadalides des de dalt
i les portalades eren
abraçada de germà.
L’escalinata pujava
fins al Tossal.
El campanar em deia:
- Veus el Montsant?
El seu petrificat rellotge
Els Sacs...,
quan el sol no brilla
calla com cucut amagat,
però Jo dono ordres
cada quart.
Les alzines, romers i farigola
M’estimen tant!!
Es pensen que son ferradures
grinyolant
per els còdols dels carrers
a cop de surriac
Fins senten veus que diuen:
Agafeu les portadores
Aneu a veremar
I deixen aglans caure
I pol·len per les abelles mel·lificar
La Font Vella,
no t’ho ha contat
que les nits càlides d’estiu
van a petonejar
campanes exaltades
a l’aigua que en fa brollar?
I fins el pont vell del Siurana
dona tombs per dalt
i arreplega arrop i mostillo
com bíblic manà
i s’hi suca els dits,
llepant-los, rexuclant...!!
...............
Torroja, Torroja, ets viva.
No moriràs mai.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

un dels bonics pobles del Priorat

zel ha dit...

Moltes coses a dir:
-Important, tot just avui, no sé perquè he trobat la teva preciosa rosa, que he guardat amorosament en una carpeta on diu "l'Antón és un amor d'home", no sé perquè no havia arribat o jo no la vaig veure, no té perdó no donar les gràcies per una meravella com aquesta...

-La segona, me n'adono que m'he de deicara córrer aquest nostre país, em parles de llocs que no sé on són, i això és imperdonable...

-La tercera, Com sempre, m'adomiren les teves paraules, sembla fàcil quan hoescrius tú, i sé que no ho és...

Abraçades i petonassos, estimadíssim Antón, i perdona'm, no entenc...

rebaixes ha dit...

Jesús, molt dies de l'any la contemplava, ja que en front a uns tres quilòmetres hi tenia la meva mare unes finques i veure allà la Torroja ens semblava viure acompanyats.Les colles a les finques cantant i fent gatzara... Erem joves i no sabiem res del mon, tampoc ens calia. Ens feiem la felicitat nosaltres mateixos... Quans records !! Anton.

rebaixes ha dit...

ZEL.- Per mi ets la mateixa avui com ahir. Sé que tens moltes obligacions i et vols multiplicar i no és possible.
Per que et serveixi de conhort, per Nadal, al cap de deu o dotze dies em retornaren un e-mail que em sabia molt greu que no arribés.
Pensa que tot el que faig és sense cap anim de lucre, ara jo gaudeixo fent-ho amb les meves limitacions, quan arriba a un altre, també em fa goig que hagi encertat, però sinò,doncs, tranquil. Em de reconèixer que estem posats per servir, no perque ens alabin, encara que el to nostre puja quan rebem parabens. Soc així i no crec que ara canvii.No ens podem abandonar a l'Alà - avança Igual com per molt que set digui a tu, tu ets com ets per que ets la ZEL, i vols ser la ZEL, a mi em noto que soc L'Anton i vull ser-ho.
Em sembla que faig bé contestant-te així.
Fins que ens tornem a trobar, amiga de l'ànima virtual, la meva ZEL. Anton.