diumenge, 5 d’abril de 2009

248 -- DOMENGE DE RAMS -- fotos pròpies.//poema del 2002



DIUMENGE DE RAMS
Antonio Fortuño.14-4-02.

......................
Branques de llorer,
pollancs d’oliver,
palmeta i palmó
son reunits a la plaça
per fer processó.
Dos de verdets
mesclats, barrejats.
Dos de groguets,
banderoles d’infants.
Contents com alfàbegues.
de juguesca plens,
salten, belluguegen
mouen ses cossets.
Diumenge de Rams,
joia en xivalets,
- nens i nenes junts,
gent, capellà i escolanets -.
Jo hi tinc tres netes,
( avui també un net )
enjoiant-se al ple,
en el grup corrua...,
quasi no les conec.
Diumenge de Rams,
em venen records
de quan menut, infant,
religió no hi era,
manaven soldats.
Nostra sana alegria,
a parar-ne el plat,
lata de sardines buida
era nostre ram.
Allí, el cuiner era
volgut capellà
seves asperges
cullerot en ma,
el resso, crit molt agre
- Vine aquí xival -.
I en lata posava
brou i os sens carn.
Per nosaltres era
caramels i llaç.
No vull pas tornar-hi,
quasi ni el record,
avui, nens i nenes
fan la processó
amb digne innocència
i protegits d’amor.

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Anton!!! Precios poema i magnífica foto!! (Em sembla que amb aquests nets t'hauré de fer un pitet a punt de creu per a tu!!)

Què maco és això:
Branques de llorer,
pollancs d’oliver,
palmeta i palmó
son reunits a la plaça
per fer processó.
Dos de verdets
mesclats, barrejats.
Dos de groguets,
banderoles d’infants.


Saps? Jo avui he fet de "lectora" jejeje. Avui l'Evangeli és la Passió hi hi ha tres lectors: El mossèn i dos més, perquè es fa com dialogat :-) Doncs m'ho van demanar i ho he fet... M'agrada ;-)

- assumpta - ha dit...

Senzillament una preciositat de poema!!!

Avui m'has tocat ben bé la fibra. Ho llegia i ho veia (et veia) assegut allí tal i com ens ho has descrit.

Per sort els temps canvien i aquella "processó", no és la d'avui.

M'agrada saber-te, passats els anys, que avui és un dia gran per a vosaltres amb aquesta dolça companyia que ens mostres.

Un petonet de sucre, com els que avui engalanen les palmes i els palmons d'arreu!

;)

Carles Casanovas ha dit...

Pobre Jesús, sabia que anava camí del escorxador...

rebaixes ha dit...

Assumpta C.A.- Aquest poema està escrit al vol.Davant casa hi ha la plaça d'on surt la comitiva -Ajuntament- fins a l'església. Jo dalt a la balconada i boli i paper se'm va acudir tot això, devia fer de periodista amb records que voldriem no haver tingut mai.Veure la canalla contenta,és estar content...nosaltres. Bona hora. I m'alegro que hagis fet de lectora...Es un dia pesadet per els lectors, es fa la saliva espesa, veritat? Anton.Quan era a Reus, estava amb ma germana, anavem a totes les parròquies. S.Joan,S.Francesc,La Pur.Sang, S.Pere... Aleshores hi havia generacions de gent, ara...

rebaixes ha dit...

- assumpta - Ja llegint el que has escrit avui ja un queda content per que no t'has deixat res al tinter. Hi han coses que entren tant per els records que porten que hauriem de fer-ne un llibre... Coses que ens recorden els dies innocents i també ignorants que tots hem passat. Que en sabiem de tantes cerimónies, voliem els caramels i galetes que es penjaven al llorer o l'oliver, de palmes i palmons anaven escassos... Es posaven als balcons, crec que també ho dius, per que eren com un parallamps ens deien. No sé si era fe, o superstició tot alló, però la gent hi creia...
Somniem una mica, encara tenim temps de mirar enrere... Gotets plens de records que ens els bebem i son un cordial que ajuden a viure. Anton.

rebaixes ha dit...

Carles, quan anavem, durant la guerra, a parar el plat, no sabiem ni que era tot això.
Avui, uns creuen en la veritat d'eixos actes, altres esceptics, altres farien el possible per arrencar-ho dels cors que creuen.
No sé... Moltes vegades dubto de la PAU, de L'AMOR i de la LLIBERTAT que vull defensar, qui sap si existeix tot això que busquem i busquem...A on es troba tot això ? Anton.

Gaia ha dit...

Bonic poema Antón!

rebaixes ha dit...

De tot el que puc escriure, GAIA, i que em veig en cor, no em fa res el tema, sigui del signe que sigui, mentre no ofengui directament a ningú. Voler ignorar segons que o segons com o segons quan,... Hi han temes que son més fàcils quan son presents en un mateix.Anton.