dimecres, 1 d’abril de 2009

244 -- - QUÈ CONTINDRÀ EL MEU ÚTER ? -.foto Montse Subirats



Si la persona humana fos transparent com volen simul·lar copeta i gotet i son en realitat en la seva física vida,
potser no tindriem els desgavells que ara succeeixen.
Se m'ha acudit al veure-les fotografiades per la Montse Subirats
.......................................
1 - 4 - 09
- Què contindrà el teu úter ? –
Diu la copeta al gotet.
- Jo voldria llum primera
que en reflexi mes parets
en el lloc on soc posada
per que ho vegi mon donzell.
Piquets transparents i les ombres
Com de raïm seus granets
Que traspuï, que simul·li
Que estant-ne buit pot ser-ne ple.
Que en remarqui ma figura,
Que ensombreixi el meu ser
Que traslladi a superfície,
Que marqui els meus dibuixets.
..........................................
La copa fina i segura ...:
- Jo també faré el mateix.
Mon líquid és llum a terra...
Mon líquid se’m ensombreix
I ocuparà altres metes
Desfent-me...
-
. Miracle fet.

6 comentaris:

Carme ha dit...

He anat a ca la Monste a veure les fotos i torno a deixar-te un comentari.

Aix! pobres de nosaltres que fóssim transparents, Anton. No sé si seria millor o pitjor. És difícil de dir.

zel ha dit...

Home, doncs, de vegades, trobes algú que precisament agrairies que fos transparent...com ara tu, Antón, transoarència de bondat i bon fer...

Assumpta ha dit...

Oh!! La Montse Subirats té un blog que jo sempre visito!! M'encanta la manera tan especial que té de "veure" les coses :-))

En fa unes de l'aigua, plenes de reflexos... altres d'objectes del passat, agafades d'una manera molt seva... no ho sé explicar jajaja però m'agrada molt!!

Jo sóc bastant transparent... però no sé si m'agradaria ser-ho del tot :-)) també m'agrada guardar-me les meves coses :-)

Joana ha dit...

Transparents com les copes? Que vols que et digui. Em sembla que prefereixo que no ho siguem!

rebaixes ha dit...

Naturalment que el sentit metafòric, si fos viu, ens portaria a situacions extremadament complicades.Hauriem de dir sempre la veritat, ja que els altres ens veurien la motxilla.
jo ho volia referir més per aquest ordre pervers en que se'n enganya continuament en tot o quasi tot i és difícil saber que em de seguir, on és la veritat de tant malmesa, i l'aprofitament que es fa de tot amb extorsions, mentides que semblen veritats i ...Nosaltres crec que tots ja ho som transparents,no ens posem en aquests galimaties poderosos però en rebem les coseqüencies.
Aqui al poble hi havia un home, l'oncle Amadeo, que sempre deia:- Con tal ens deixin respirar-.
Ell es referia a poder viure i ja veiem que sempre hi ha hagut moments difícils, però ara s'han passat de rosca i no saben com retornar la seva credibilitat.
Sé que no arreglaré ni arreglarem res, però al menys ens desahoguem... Seguirem queixant-nos de veritat. Anton.

Gaia ha dit...

Jo m’estimaria més que no ho fóssim perquè potser ens portaríem molts desenganys. De totes maneres, hi ha persones que irradien una transparència que no els hi cal, ser transparents físicament.