dimecres, 4 de març de 2009

224 -- DINS DEL BOSC ENS HAN FLORIT.


4 – 3 – 09
Dins del bosc ens han florit
el romeret i argelaga.
L’un, blavet ,cel ha inquirit ,
l’altre, groc d’or que afalaga.
De blau i d’or s’han vestit
alegrant terra que amaga
el tresor immens , hi han dit :
- L’HUMILITAT NINGÚ PAGA -.

6 comentaris:

zel ha dit...

Espero amb delit poder portar els nens a la muntanya per veure les flors, les herbes humils que aviat ens faran regal de presència...l'asfòdel, la borratja, els gossets... una joia per la vista... El poema, com sempre, Antón, una preciositat!

Carme ha dit...

M'agraden molt les plantes i tot i que no hi entenc gaire... m'agrada aprendre-les. El romaní i l'argelaga si quie els conec... però asfòdel, de la Zel, ni els gossets... no sé pas què són...

El poema preciós.

Joana ha dit...

Sento l'olor abans de posar-me al llit. La primavera que ja treu el nas?
Bona nit Anton!

rebaixes ha dit...

Zel.- Quan surtis pel bosc, també pensa en el genollet... / Un ratet per la bosquina i olorar és diví. Anton.

rebaixes ha dit...

Carme: No sé això de l'asfòdel o porrasa. A Googgle. flor blanca surten molt facil grans bancalades de flors, ja segons Homer en les tombes hi creix.He vist poesies també sobre elles./ He buscat en català./ Va de pressa i si fa vent a còrrer, el presseguer ja obre, en tres dies s'ha posat ja preciós.

rebaixes ha dit...

Joana, no obris la finestra per que entri l'olor del bosc, que torna a fer rafugada i fresqueta.
Ara s'omple tot de colors. Anton.