dimarts, 3 de març de 2009

223 -- ELS TINC REPETITS ELS CROMOS - 3- vulgaritats


2 - VULGARITATS – 2 – 12 – 08 .- No he arribat a saber com va acabar tot això dels gossos, carn, home, tiple revellida,... Segurament que algun plor i alguna paraula gruixuda ha degut circular i ningú l’ha volgut collir. La culpa, de qui és? Si voleu passar-hi un ratet esbrinant-ho, vosaltres mateixos... Ara el que podia perdre fins els calçotets.... Mare meva !!
Quan en els pobles no hi havia bancs o caixes, podien succeir coses curioses.

El sindicat o cooperativa del poble en que això passava, per repartir diners de les collites als associats en dates puntuals la junta feia mans i mànegues i encarregaven al secretari, president i algun altre com el tresorer o un vocal que anessin a proveir-se de la quantitat necessària...
Amb el cotxe de línea anaven a la ciutat un dia o dos abans i en un sac buit dels de sofre, hi col·locaven una quantitat important de paper de banc, ben mesurat per tenir canvi alhora del repartiment.
Com que el sac o sacs havien de dormir al poble en espera de, normalment, el dissabte en que es feia la donació al soci dels imports que els corresponia, no hi havia més remei que es repartissin, ben comptats i firmant uns papers com que es feien càrrec dels imports assignats.
Tothom ho sabia, però el guardador del frau, tenia la por normal del qui té un lladre a casa i la bossa o sac rebia un tracte especialíssim.
Aquella nit, un que era el tresorer li va tocar un saquet que entre la porció de bitllets i el remanent de monedes i de calderilla feia el seu pes, va triar com el davall del llit per guardar-ho.
Quan ell se’n va anar l’endemà a treballar va deixar com a cuidant a la seva dona, que esgarrifada de que quelcom pogués passar no les tenia totes.
Els dos fills que tenien pocs anys, jugaven a pilota, una pilota que del viatge del seu pare havia arribat junt amb ell com a regal per als menuts. La porta de la habitació era oberta i en un tres i no res es va colar, rodant, rodant l’objecte regalat pel pare.
La filla la més grandeta es va posar per davall del llit en busca de la pilota i també va trobar el saquet. Va fer córrer a una i per saber que hi havia al sac el va arrastrar de davall del llit.
Tot va ser una, va posar la ma en la boca del saquet i tragué un menat de bitlletes verds que creia que eren cromos. Plena de joia se’n anà prop el balcó a mirar-se’ls. Tots eren iguals, Tots eren iguals i quants en tenia...!!
Sentí xivarri per el carrer. Un grup de nens esvalotats passaven. Els cridà. Obrí el balcó


- Mireu, mireu quin munt de cromos tinc... I tots son repetits.
- Si els tens repetits, per que no ens en dones ?
- Que en voleu ? – preguntava la menuda.
I comença a llençar des del balcó que havia obert un grapat i un altre....
- Espereu que en tinc més....
........................................................................................................
Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.

6 comentaris:

Carme ha dit...

Je, je, quina història! si tens tota la raó, en aquest món sempre en passen de coses ni que sigui en un poble.

Bona història, Anton

Els del PiT ha dit...

I doncs on guardes el quartos tu? Jo els pocs que tinc a sota la rajola (no diré quina, no sigui que aparegui un paleta per sorpresa, hi hi hi...)
Els ulls com taronges farien els menuts amb la pluja de cromos, oi?
Apadéu Anton!
Gres.

rebaixes ha dit...

Carme, el que intento veure-ho des de un caire d'humor.Al fi i al capper què plorar? S'escalden els ulls. Anton.

rebaixes ha dit...

Ja tinc la mestressa que me'ls dona contats, i com que no fumo ni vaig al bar li surt per cinc cèntims de gasoil pels desplaçaments, així te xòfer que pot obrir-li la porta com si fos la dama del rei, la reina, que per mi ho és.
Vetlleu molt per les nits i jo me'n vaig a la joca com les gallines... Dis-li a l'avi que no s'extralimiti que després tot son constipats de nas i de butxaca. Anton.

zel ha dit...

Jejejeje, quina bona jugada que li van fer...jajajaja, cromos repes...m'ha recordat el conte de l'esposa que no sabia guardar un secret...Ja te l'explicaré un moment d'aquests...

rebaixes ha dit...

He que t'ho passes bé!! Doncs son veritat, clar que hi poso la salsa i així explico quelcom dels pobles. Sempre és bo saer dels altres. // M'alegra que et veig contenta, però cansadeta... El ritme quan es trenca, després les pots passar magres. Tu, com d'altres de per aquí, ets molt valenta. A seguir i no amollar, que ara toca. Anton.