Ahir la Mìriam, la neta, em va donar unes quantes lliçons acelerades del funcionament del Paint. Elles, totes, hi han jugat i hi tenen un reguitzer de
treballs guardats. Tot té els seus secrets que quan es desvetllen... Detalls mìnim poden ser el que un treball acabi bé o sigui un nyap. Aquest primer encontre estava sol, sols la mestressa em vigilava... Em tremola el pols i no és el llapis ni el pinzell,... Ha sortit això del que jo volia fer.
------------
Ho dedico a tots els blocaire. En especial a l'Assumpta i Carme pels seus fraternals obsequis, a la Montse - Avia primerenca - per aquest vídeo de
LA LLEGENDA DEL BES, que ha calat tant dins meu que aquí teniu el primer treball i l'escusa per fer això del Paint, a l'altra Assumpta per que m'ha portat l'alegria de saber d'una persona que em va ensenyar a recitar, declamar...
la senyora Briansó, i no més saber.ho, he sentit els seus consells, sa veu càlida i harmoniosa... Grans records. Jo no podia fallar i he fet això, ja ho dic,
PER TOTS, PER TOTS, PER TOTS. Anton.
ZEL, AVUI MÉS QUE MAI PENSO EN TU. QUE ET CURIS BEN AVIAT I VINGUIS A FER GUERRA PER LA PAU
7 – 2 - 09
LLEGENDA DEL BES
1.- La muntanya i el vent
.............
Lliurava el vent sa potència
corrent embogit.
- Per què fuges de mi amb violència –
la muntanya esclafí.
- Si et beso suaument m’entendreixo
i jamai podré fugir.
Ablanant-me em destrueixo
i em veuries finir.
Necessites muntanya que t’aplani,
que damunt teu jo m’ablani
per fer-te parir -.
I el bes dur continuava,
el vent cansat s’ofegava
fins ser-ne occit.
...........................
Des d’aleshores l’aura,
quan el sol el pla daura
ja alena pel matí.
Així, el primer bes naixia,
tot l’univers en cobria
de zenit a nadir
....................
LLEGENDA DEL BES
1.- La muntanya i el vent
.............
Lliurava el vent sa potència
corrent embogit.
- Per què fuges de mi amb violència –
la muntanya esclafí.
- Si et beso suaument m’entendreixo
i jamai podré fugir.
Ablanant-me em destrueixo
i em veuries finir.
Necessites muntanya que t’aplani,
que damunt teu jo m’ablani
per fer-te parir -.
I el bes dur continuava,
el vent cansat s’ofegava
fins ser-ne occit.
...........................
Des d’aleshores l’aura,
quan el sol el pla daura
ja alena pel matí.
Així, el primer bes naixia,
tot l’univers en cobria
de zenit a nadir
....................
TAMBÉ HE COPIAT DEL POST DE LA CARME.
Diu l'Anton que avui fa anys. Alla al seu post encara té pastís. Però a mi m'agradaria fer-li un regalet, encara que sigui unes quantes paraules lligades, a més o menys traça.
He passat per casa teva,
he vist els seus tresors.
I estic ben d'acord amb tu:
no necessites res més.
Quatre joies et fan ric.
I estic ben d'acord amb ells:
Anton, no canviis mai!
Enviat per Carme a 15:47 7 que col·leccionen amb mi
He passat per casa teva,
he vist els seus tresors.
I estic ben d'acord amb tu:
no necessites res més.
Quatre joies et fan ric.
I estic ben d'acord amb ells:
Anton, no canviis mai!
Enviat per Carme a 15:47 7 que col·leccionen amb mi
11 comentaris:
M'ha agradat molt aquesta manera de descriure com el vent i la muntanya subtilment es besen i acaronen. Així es demostren mútuament que és necessiten i que cadascú hi té el seu paper. Preciós !!!
pS. Quina colla d'artistes esteu fets ! ara tu, que déu n'hi do per ser el primer com t'he n'has sortit de bé. La Carme, la Zel, algun dia ho hauré de provar (d'amagatotis eh!)doncs esteu deixant el llisto molt amunt.
Gràcies i avui... petonets de sol !!!
Gràciesssssssss, m'agafo el meu trosset de dedicatòria!
Que passis un bon diumenge, Anton! (fa un dia preciós!)
Zel amiga aimia,
diguem el què tens
i els hi diré als deus
dels vents,
que ablanint
la teva febre,
que posin foc
al teu braser
i que bufi una suau
brisa en el teu rostre
de nina dolça.
Anton, moltíssimes felicitats!!! Estic uns quants dies sense passar per aquí i no paren de passar coses! És preciosa aquesta llegenda del bes... M'encanta com escrius. I quina família més maca, feu goig de debò, ja ho crec. Ets un home afortunat, Anton. Una abraçada ben forta.
Ostres!!!
Si aquest és el teu "primer" dibuix amb el Paint, ja tinc ganes de veure el segon, el tercer... :-))
Em fa molta, molta il·lusió la teva dedicatòria... Tinc ganes de trobar-me la Sra. Briansó per donar-li records teus!! Estic tan segura que estarà encantada!! :-))
Una gran, gran, gran abraçada!!!
Anton. Gràcies pels teus comentaris al meu blog. Ets una "joia en brut".
Ignorava el tema del braç. Espero que no sigui important. Fins la propera. Marta
ens hauríem de besar més en aquest món
Sí senyor! Celebrem el teu primer Paint! Ets un artistàs; Anton: poeta, actor, pintor... Gràcies per aquest post. Fins aviat. Demà es penajrà el teu post a personatges Itinerants.
Si no ho dic esclato:
M'ha agradat molt aquest dibuix, Anton.
(Hauríem de fer un blog-galeria per penjar els dibuixos de tots els que s'animin...)
La primera vegada que vaig fer anar un ratolí (i no sóc gat) fou l'any 1995 i ho vaig fer amb el Paint. Per la seva facilitat d'ús crec que és una eina genial per qui vol començar a remenar.
PS:
Gràcies per l'apartat: "Recitant a l'aire lliure", és una joia i es nota que aquí hi ha fusta.
Salut!
Em supereu amb els vostres comentaris.
ASSUMPTA.-Saps el que t'aprecio...La persona és capaç de fer tot el que es proposa. Si un es queda quiet... malament. I per el que jo seguieixo hi ha molta inquietud de prosperar en tots. Això és bo. No cap competència, si voluntat de fer noblement.
MONTSE.- M'has posat a la taula el que ni jo pensava i el magí s'ha despertat, i aprofita eixa LLEGENDA DEL BES. Amb els meus trenets per qui vulgui pujar-hi, ara tu en tens la culpa, o un trocet...
MARTA.- Tan a tu com al Sorro us dec molt, jo començava aleshores i en vosaltres trobava el que jo buscava. I l'agraiment m'ensenya la mare que és rcordar-se'n sempre.
JESUS.- Tu crec que vas ser el primer que em va posar un comentari, i fa molt de temps, i continues ajudant a aquest que li costa seguir el vostre pas. Les cames s'han fet velles, però el cap vol caminar, encara que sigui sols per donar gràcies de poder estar amb un grup immillorable.
CARME.- Esperonar-te a seguir la difìcil feina que fas és el que voldria dir-te.No defalleixis.
SERGI M. ROVIRA .- poc ens coneixem, però aqui tens un amic, no solament tu, si no tots els blocaire que volen conservar va la llengua mare. Ningú ens ho farà per nosaltres./ Aquest dibuix
és el primer i li dono sols això el valor de ser-ho. Tinc el hoobby de pintar, llapis, tinta xina i acuarela, des de que vaig començar denou a escriure ara fa 16 anys. De vegades un ha de canvia de vida.Ho necessitava i em vaig llençar sol, un parell de llibres i els estris.../ Si vols saber més de mi doncs, pregunta i t'atendré en lo possible./ Això del meme m'ha donat l'oportunitat de explicar aquesta faceta del teatre, qui sap si serveix per esperonar a algú... Encara no està acabat... Em supera. Encara me'n queden dos més de meme i m'hasemblat que després em pot servir per un apartat de la meva biografia si la vida em deixa temps. Penso que la meva mare als 93 anys ( morí als 97) va escriure a boli la història de la familia cinc o sis generacions. Això té un valor incalculable. Ara no pararia... Perdona Sergi.Anton.
No, no Anton. Res de demanar disculpes. Agraeixo (com tots) la resposta al comentari i quedo garratibat (com tots, i no crec que m'erri) de conèixer això de la mare (estic convençut del gran valor que això té).
M'ha agradat molt allò de les cames velles, però el cap vol caminar. És així com ens sentim més lliures i això, com la llengua, no ens ho ha de treure ningú.
Per acabar (que acabo d'arribar i no he sopat) permet que faci publicitat:
Amics i amigues que comenteu per aquí:
No podeu marxar sense escoltar els poemes recitats per l'amo d'aquest blog, eh? Són un regal per les orelles.
Us desitgem un llarg camí al nostre costat!
Publica un comentari a l'entrada