dissabte, 24 de gener de 2009

200 -- PER MOLT QUE BUFI EL VENT.


24 – 1 – 09
Per molt que bufi el vent
no ens arrencarà les muntanyes.
Per molta tempesta o rafugada
no se’ns endurà el barranc.
Per molt que brasquer del sol
llueixi com tionada, no ens cremarà.
Per molt que la nuvolada plori
no ens taparà el teló del nostre cel.
Sabem el que volem:
Caminar avant...!!
I ens posen entrebancs
en tot i cada dia.
La voluntat i el pas ens mou
cap a nostra fita.
Potser no hi arribarem
a temps...
Per això res ens importa
si no nostra presa
d’arribar al cim.

5 comentaris:

Assumpta ha dit...

Així ho espero... perquè mira que bufa, eh?... La veritat és que fa por de sentir :-)

De totes maneres, llegir les teves paraules tranquil·litza :-))

rebaixes ha dit...

Nosaltres tenim llum,és una sort.Als pobles veins n'hi han que estant de moment a fosques./
Ja veus que vaig posant de tot,... moments més calmats, altres més esverat. I que duri. Guardeu-vos de vent i ara fred. Anton.

Noa ha dit...

Poesia al vent!Visca!!!!!
No em diràs que no ha quedat un cel ben net i el(s)cap(s) desemboirat(s) ;)
Bon cap de setmana amic Anton!

- assumpta - ha dit...

Anton,
Ni la pluja, ni la neu, ni el sol ni el vent d'avui ens aturaran.
Si hem d'arribar al cim, tard o d'hora hi arribarem! No en tinc cap dubte!.
Serà com el viatge fins a Itaca !
Potser serà llarg ... però així ens permetrà acumul·lar més coneixements mentre anem fem el cim.

Carles Casanovas ha dit...

Xifla , xifla,si no t'apartes tu, jo no m'apartaré !!!