dissabte, 10 de gener del 2009

187 -- EN EL GIBRELL ON L'AIGUA MAI S'ACABA.

9 – 1 – 09
Foto Montse Subirats.
---------------
En el gibrell o cossi gran on l’aigua no s’acaba
El gegant hi rentava el delicats collarets.
En el líquid difús el negre allí hi posava
Recollint junts tots els colors de l’univers.
Quan el gegant regalaria a la geganta
Aquell be de déu de policromia vivent
Irisaria llambreigs vivents en nova planta...
El coll de la geganta beneiria l’aigua i el vent.
....................
9 – 1 – 09
Foto Montse Subirats.
----------
Quan el forjador treballava en el fanal pensava
Implementar noves lleis en difusió de llums.
Pregà al Sol ajuts en l’escomesa i si ho abastava
Veneraria ses ordres, guarda seria dels seus fums.
El Sol clavà l’ull en el treball perfecte
I com rellotge anava resseguint amb seu mirar
Els contorns del fanal que projectava fent l’efecte
I enviava resolent la forma copiada a cada instant,
Quina bellesa aportà a la visió la treta
Mai era igual la figura, sempre inquieta,
S’ensenyava com vedette en el immens portal.
.................

3 comentaris:

assumpta ha dit...

Jocs d'ombres que desitjant ser reals, copien allò que volen ser ... però no estan mai contentes ... la seva vida es fugaç i busquen de nou reencarnar-se ...

rebaixes ha dit...

Ho veus quin poema has fet? Dins teu la poesia brolla, sols falta que la recondueixis en l'escrit. Bon dia Anton,

rebaixes ha dit...

Assumpta:Baix de tot hi tinc el regal que em vareu fer. Serà un aparador per les coses que em fan feliç.