Fotos TereBalañà
Creative Commons.
20 – 11 – 08
Pàgines blanques que caminen
buscant el seu pervindre ociós.
Volaran per l’espantall que miren
i aterraran de volta prop del pou.
Volen beure les aigües que belluguen
per les crestes de catúfols rodons
i a la sèquia els colls allí arruguen
xuclant el líquid que els hi dont consol.
...............
20 -11 -08
El sol hi plany els reflexes
que la fulla xupa amb delit.
L’aigua quieta mou el nexe
que tenen els tres en son neguit.
Els colors es destil·len amb constància
com si tisores tallessin falç ombriu.
Donen la fe d’espurnes en vagància
acalorant-se en els retalls d’un niu.
.................
Foto Anton - 11 - 08
20 – 11 -08
Quan fosc escric, paper em pregunta:
- Qui t’il·lumina per garrapatejar -.
- Mira la groga flor que al teu damunt munta
El focus i en cap de tija fa clarejar.
Estira el filet hi ara s’amaga,
Cull el de dalt i s’afalaga...
- Que bonic, diu el paper.
- Ja saps que escriure és mon deler.
- Si la flor groga no s’apaga ....!
Pàgines blanques que caminen
buscant el seu pervindre ociós.
Volaran per l’espantall que miren
i aterraran de volta prop del pou.
Volen beure les aigües que belluguen
per les crestes de catúfols rodons
i a la sèquia els colls allí arruguen
xuclant el líquid que els hi dont consol.
...............
20 -11 -08
El sol hi plany els reflexes
que la fulla xupa amb delit.
L’aigua quieta mou el nexe
que tenen els tres en son neguit.
Els colors es destil·len amb constància
com si tisores tallessin falç ombriu.
Donen la fe d’espurnes en vagància
acalorant-se en els retalls d’un niu.
.................
Foto Anton - 11 - 08
20 – 11 -08
Quan fosc escric, paper em pregunta:
- Qui t’il·lumina per garrapatejar -.
- Mira la groga flor que al teu damunt munta
El focus i en cap de tija fa clarejar.
Estira el filet hi ara s’amaga,
Cull el de dalt i s’afalaga...
- Que bonic, diu el paper.
- Ja saps que escriure és mon deler.
- Si la flor groga no s’apaga ....!
4 comentaris:
"Ja sé que escriure és ton deler" i per a mí un plaer poder-ho fer.
Felicitats a la Teresa per aquestes fotos i també per les dels post inferior que veig que han despertat tantes emocions mig adormides.
Es el nostre encant. Com ho fariem sense? Això ens allarga la vida, no et sembla? Anton.
Quines paraules tan plenes de vida, resulten fantàstiques per iniciar aquest dia que comença.
Felicitats pels poemes, Anton.
Janet
L'optimisme ens porta per camins
per superar-nos, per fer quelcom més cada dia.Sempre hem de complir amb l'aniversari del dia a dia, el seguir contents i apartar les angoixes que se'ns presenten. Clar que vol voluntat d'enfrentar-nos i superar-nos. Bon dia. Anton.
Publica un comentari a l'entrada