dimecres, 19 de novembre de 2008

144.- CAMPAMENT CASTILLEJOS. - fotos Tere Balañà

En Jesús Mª Tibau, atent com sempre al que hi ha per la xarxa, ens ha indicat
el bloc de fotografia de la Tere Balañà.
Especialment agradable a la vista tot que s'em presentava. Una cura admirable, realment màgnific. Tafaner, potser, he vist apart i ja editat anteriorment
unes fotos sobre el cmpament del Castillejos. M'ha saltat el cor. Ho diré al Carles que fa uns dies ens deia que hi havia fet la mili, i paxarrí, paxarrà ens contava coses.
I també en preguntava.
Crec que faria mal de no aprofitar el que he vist difundint-ho i presentat-ho al amic.
Acostumo a posar-hi alguna nota meva més o menys poètica.
Així ho faig, i agraint també a Jesús com a la Tere aquesta oportunitat meravellosa.
A tots, però en especial a Carles Casanoves, signo aquest post.
------------------------------



Fotos TERE BALAÑÀ
http:// terebalana.blogspot.com/
Baix llicència Creative Commons.
18 – 11 – 08

Begueren l’aigua de la milícia
Bruta de pólvores i crits campals,
Estriparen vestimentes de carícia
Amb la paraula dura i seca : AR.
Marxaren combatent llibres i penses
Domesticant disciplina de bon grau
I ompliren sarrons de cap i despenses
Que rondaven petrificant els voltants.
Avui les parets que escoltaren requestes
De roba bruta i cervells eixuts
Han retrobat noves pintures rupestres
Que engalanen els crits dits un dia, ara muts.
-------------


18 – 11 – 08

S’esbalaïa la teulada sense golfes,
Ara plou l’aire i el vent ans tancat,
S’han obert boques de mossec fofes,
Teulissos son fulles seques d’arbre tallat.
------------

18 – 11 – 08

S’ha fet dins claror, ram de finestres
Com forats de pont encanyissats
I fins roses blanques de llum extretes
L’hi ha posat al terra la tofa de l’esguard.
..............

18 – 11 – 08

Quatre soldats i el caporal instrueixen façana,
tres arcades son els preuats cavallers .
Tothom qui entri abaixi cap i sa peuada
proclami in eternum :Milìcia al vent
-----------------------------
-------------------
-------------
-

9 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Mercès, quasi be em fas caure les
llàgrimes que no vaig plorar.
Ací en aquestes ruïnes, hi vaig esmorzar : "Chocolate con leche,panecillo i briox", durant
90 dies d'estius i putades, i per a
dinar "Ensalada de verano, Carne a la Jardinera y fruta".
Per "sopar, sopa i pescado", postre
Postre de pasteleria.!!! i Bromuro !
A estat emocionant tornar als menjadors.

rebaixes ha dit...

Al veureu em va semblar adient. Mireu aquest bloc, jo sols hi he donat una ullada i és bona fotografia.Anton.

zel ha dit...

Jo ja he plorat les llàgrimes meves i del Carles...

rebaixes ha dit...

ZEL. De la mili hi una quantitat de records, d'aquelles vivències en que la germandat entre els baixets era lo més gran ue puguis sentir mai.La germanonia. Ara les putades dels altets lo més denigrant que puguis sentir. No sé si a la persona li fa falta aquell tipus de disciplina que arribaba a ser el surriac contra la persona fins baixar-te a la indigència. Pelat de tot arreu, el pensar no existia, per això els companys era el gran refugi.
No sé si ara fa falta conèixer tot allò.Anton.

Carles Casanovas ha dit...

ZEL, ANTON, la casa de les tres arcades, era la del Coronel Jacinto
Biescas Moreno, un pàjaro de
cuidado !!
Aquí hi vaig enviar a un nou Caballero Aspirante a demanar "La funda del mástil de la Bandera".
Jo no sé que li van dir al nou vingut...però ens volia matar,pel
ridícul de la broma !!
De dins les arcades, encara sento
les rialles dels Comandantes i Jefes...jovent...
No sabeu pas, l'alegria que m'heu
dona per retrobar tots aquets records, per retrobar la jovenesa, de mirada transparent.
Gràcies Jesús Mª Tibau, mercès Tere Balañà.

Malketa ha dit...

Aquestes fotos fan estremir!Jo no en tenia coneixement d'aquest campament, el meu pare va fer la mili a Candanchú i al meu germà se'n va lliurar. Déu n'hi do! Semblen de pel.lícula de por, s'hi podria escriure un conte.

TERE ha dit...

Estic encantada de que les meves imatges us hagin despertat records i emocions, i hagin, també, inspirat unes paraules tant boniques.

rebaixes ha dit...

MALKETA: Joa pots escriure el conte, segur que hi possaries tot el enginy i magí. A veure.Anton.

rebaixes ha dit...

Continuarem,Tere, hi trobo un saber fer que m'encanta. He mirat els dos blocs pel damunt i hi tens un arsenal... Anim.Anton.