14 – 11 – 08
Anys fa recorrem camins de boscúria
espessa de mals endreços que no alegren
la cadira que al doll de la font espera
- pedra immòbil plena de molsa verdosa -.
Anys fa recorrem camins de boscúria
espessa de mals endreços que no alegren
la cadira que al doll de la font espera
- pedra immòbil plena de molsa verdosa -.
El bosc ja no ens afeixuga ni esporugueixen
les ombres quan el sol pansit marxa
per la pendent de les hores moixes
que no retornen a copsar el respir passat.
Callarem en mig dels últims raigs blanquinosos
que entre les fulles esvaeixen morta tendresa
i havent saciat set, emprendrem el pas lliure
seguint la claror que s’esmuny de la boscúria.
que entre les fulles esvaeixen morta tendresa
i havent saciat set, emprendrem el pas lliure
seguint la claror que s’esmuny de la boscúria.
Els peus cansats arrosseguen la tovor de fulles
- catifa morta que ressuscita més peuades-.
Inconscients els peus de la llana que traspua
en el caminal on rames volen acariciar-te
- catifa morta que ressuscita més peuades-.
Inconscients els peus de la llana que traspua
en el caminal on rames volen acariciar-te
al pas mític, inconsistent, metòdic que no falla,
que es trasllada per abandonar per sempre la pinassa.
Allà dins ja no tens res que fer.
S’ha post el sol i el bosc allotja el negre.
Surt abans no ensopeguis.
S’ha post el sol i el bosc allotja el negre.
Surt abans no ensopeguis.
....................
2 comentaris:
Avui em quedo amb aquesta:
... per la pendent de les hores moixes que no retornen a copsar el respir passat ...
Bon cap de setmana!
El respir passat el fem retornar amb el record, i quan tot funciona a bé, la felicitat pot inundar-nos també. Recordar, recordar si no tinguessim eixa propietat...que seria de nosaltres?Anton
Publica un comentari a l'entrada