divendres, 14 de novembre de 2008

140 -- OLIVETES ARBEQUINES.


Cada any quan arriben eixes dates, la mestressa i un servidor, ens preparem de borrasses,
sarpetes, tissores, xurrac, banc ( escaleta) galledes i caixes
i esn disposem a enfrentar-nos amb la munyida, o collida d'olives.
Uns quinze o vint dies que trafiquegem amb ells, amb l'amor del seu fruit, la pau de l'ambient solitari on la paraula nostra indistinta parla d'ells - els olivers - i de moltes altres coses.
També amb la llibertat de ser lliures junt amb ells.
L'any passat van tenir la guerra al seu costat i els va tocar de ple.
14 graus baix cero fa fer una destroça. El xurrac com bisturí va tenir de seccionar parts importants de l'arbre que va quedar, molts, com sants cristos.
Han regenerat brotant i ens agraeixen donant-nos el que poden amb el poc brot sa que
els va quedar. Un deu per cent del que rajava.
Hi hem tornat a veure'ls sentint eixes emocions del qui reb i del qui dona.
Els hi he volgut fer un petó amb aquestes quatre fotos i el seu complement.
GRÀCIES, OLIVERETS.


13 – 11 – 08

Olivetes arbequines
A borrassa en fan son niu,
Totes juntes son les joies
Per posar oli al setrill
Negres, rojises i blanques
Son gemmes per nostre anell
O collaret o arracades
Adornant coll descobert.
Aquí les joves gaudeixen
Munyint braguers de l’arbriu
Que donant oli agraeixen
La carícia juvenil.
.....................


13 – 11 – 08

Com raïmets mig verosos
Guaiten de bon dematí.
Fa sol, suaran febrosos...,
Fred, que no vingui el boirim
Que mulla totes les fulles
I quan ve el sol diví
Ploren amb fil i agulles
I es renten madur vestit.
..............

13 -11 -08

Olivetes arbequines
Maduretes collirem
Semblen negres tomaquines
Que mortetes guardarem.
Posarem sal i llimona
En plat fondo adient
Que prenguin fred de bonhora
- Mon paladar ja les sent
Un xic prou poc salabroses,
Esmorteïda sa carn,
Al pinyol tirarem coces,
Delectarem paladar.

9 comentaris:

Cullereta ha dit...

Que curios, jo sóc jove però també he anat a munyir oliveres, amb les sarpetes i borrasses, de vegades les xafava i totes les sabates s'empastifaven, haviem d'anar en molt de compte.
Recordo molt especialment el teu poble perquè algun cop hi pujava quan era petita per visitar un amic molt estimat del meu pare que fa anys ens va deixar...quants records ens trobem pel camí, les oliveres són les que els veuen passar i encara continuen aquí, l'arbre de la vida.

rebaixes ha dit...

He pasat per el teu bloc. Hi tornaré.Gràcies per la visita. T'enllaço. Anton.

Assumpta ha dit...

Puc dir total i absolutament que ESTIMO LES OLIVES ARBEQUINES!! jajaja em tornen literalment boja!!

Aaaaaaaai!!! que m'has fet venir ganes d'olivetes ara!!! :-))

rebaixes ha dit...

Unes quantes menjadetes quan siguin bones,,,si que hi son. De les que parlo son les escaldades que es fan amb altra clase d'oliva, sigui rojala madura o bandosa ( que la mort de tant oli), terra alta, manssanilla i d'altres que tenen més carn. Ara les arbequines veroses amb timó i sajolida son amb aquell puntet de sal, boníssimes. les Monument ( per divndres sant se'l canvia l'algua, diuen que no es fan sabateres, es a dir dolentes).Anton.

Assumpta ha dit...

Uaaaaau!! Ets un expert en olives!! :-))

De fet a mi m'agraden molt, moltísism totes... a ma germana fa anys una amiga andalusa li va portar un pot molt gran, de vidre, plè d'unes olives grans i com trencades i hi havia unes herbes i tal... mare meva!! com hi ficavem la ma dins el pot!! jajaja

Però les arbequines són, dins del meu "fanatisme-oliver", de les més que més :-))

rebaixes ha dit...

Assumpta: teniem unes manzanilla que les colliem verdes verdes i les possavem amb aigua i sal, i a l'altre any ( es canviava la sal i aigua com he dit varies vegades)i com deia al cap de l'any eren una cosa deliciosa,per el gust, la carn i que el pinyol quedava net, no calia que les dents./ Els varem arrencar per que no donaven oli i la quantitat que feiem uns 2500 k. no ens els compraven per fer oliva de taula, i el rendiment d'oli era de un 8% en contra del 20% de arb. i més. Ara es temps d'agafar oliva grossa madura, escaldar-la i el que dic a la poe. i posar-la a sol i serena i bastanta sal i... es deixen menjar, ara son molt fortes.Anton.

- assumpta - ha dit...

Ja fa uns quants anys ... que per tots sants aproximadament sempre "baixavem" amb els pares cap a la Figuerosa, a les terres del meu avi a collir les olives i ho recordo com si tanmateix fos ara. I després duiem l'oli a Cal Falip i ens quedavem una part per nosaltres. Quin oli !!! Quines olives !!! el record em porta totes les seves textures .........

Uri ha dit...

M´ha encantat això de munyir les oliveres.... hi ha qui les pentina!

Malketa ha dit...

Cada dia menjo olives arbequines amb tomàquet jo. M'encanten! Munyir-les?Quina gràcia!