dijous, 13 de novembre de 2008

139 -- EM PROTTEGEIX LA MATRONA....


31 – 10 – 08

Em protegeix la matrona.
Meva mare en temps antics...
La mullers, senyora o dona
ara límits posa : - Per aquí.
Jo obedient a faldilles,
que ara ja son pantalons,
Proclamen : No et dessonilles ?
Viuràs poc si en dorms molt.
.................

31 – 10 – 08

Ha parat la pluja pluja,
i els moixonets en revolen
No cal paraigua, no arruixa...
Els ocells sequen les plomes,
canten històries de vida.
La gerdor per tot triomfa.
Que el sol sigui nostra vida
i calentegi fins l’ombra.
...............



31 – 10 -08

Escric llibre de poemes
Que van sorgint poc a poc.
Ara canten excel·lències
O s’encanten en records
Algun dia al publicar-los
Esclataran com ocells
Que es lliuren de gàbia mare
I volen pel firmament.

6 comentaris:

zel ha dit...

Em dóna alegria i una dolça tranquil.litat llegir i rellegir els teus poemes, Antón, gràcies altra vegada, senpre amatent, sempre amable...petons

rebaixes ha dit...

Vine quan vulguis o quan puguis, i si ti sents bé... Tens molta feina i et toca fer-la. jo ara, vaig fent, tranquil.Anton.

Carles Casanovas ha dit...

L'esparver, vigila les aigües de L'Ebre estimat, maltractat i gris...
Busca camí cap el Sud, cercant les
aigües somes i netes de la mar...

Jesús M. Tibau ha dit...

en el mateix moment que són pensades, les paraules comencen a volar. I nosaltres també

rebaixes ha dit...

Carles-Com l'Ebre, com l'esparver caminant i volant vers una mar deleitosa, mentre els desitjos es van configurant. Anton

rebaixes ha dit...

Jesus- Primer, i cordialment, en eixes aigües hi`posem nostra bona voluntat,... Vosaltres per aquí baix immens treball, constància, voluntat.Anton.