A qui no li agrada anar a buscar ROVELLONS ....!!!!
A qui no li agrada menjar ROVELLONS... !!!!
He fet unes quantes fotos del més grossos.
Hi ha hagut bastanta sort i tots han gaudit trobant-los i després cruspin-se'ls.
10 – 11 – 08
Era de seda el vestit
Era de seda el vestit
quan la ma a l’agrer posava
amb cobdícia els seus dits
amb sospirs plens d’esperança.
Ha aixecat el suau mantell
i el miracle en vista esclata
amb cerimònies a déus
que han guarit malastrugança.
................
amb cobdícia els seus dits
amb sospirs plens d’esperança.
Ha aixecat el suau mantell
i el miracle en vista esclata
amb cerimònies a déus
que han guarit malastrugança.
................
10 – 11 – 08
Quin bé de déu de rodones
s’han presentat per ballar
dansa d’homes, joves dones
amb musica celestial.
L’arbre gros de potents rames
es mirava el benifet
que de davall fullaraques
els petons eren per ells.
....................
10 -11 -08
S’han traslladat a la casa
amb galledes, blanc cistell.
L’esclat de joia era massa :
- Que jo he trobat el primer -.
.........................
10 – 11 – 08
En plàteres de bon veure
han col·locat rovellons.
Tots plantats, ningú vol seure.
La menuda salta alhora,
quan conta : - Aquell de la vora,
m’he l’he de menjar tot jo.
Porten un metre i l’amiden...
Amb el pam uns ja se’n cuiden
de predicar : - Aquest, aquest és el gros -.
..........
Com que la gana no falta, la iaia ha treballat i les llesques ben torrades
han rebut el bell present. No son pas fets a la brassa, si no cuits en paella que vessin l'aigua
i se la tornin a beure, després l'oliet que no falti i que s'acabin de coure.
Després damunt la torrada amb un credo de oli verge, i un parell d'amens de sal
i que les dents es preparin per la joia mastegar. Anton.
-----------------------
9 comentaris:
Quina enveja! I quina gana! hummm, aquests rovellons... i aquests versos...
Ens agrada a tots, veritat? Anton
Feia molts dies que no tenia ni un segon per passejar-me pels blogs. Quina alegria i quina enveja aquestes cistelles de rovellons. Ja en sento l'olor indescriptible des d'aquí!Bon profit!
Bon tiberi amb els rovellons, jo
copian-te he pensat amb les teves
cireres del teu arbosar.
Carles.
Em feies patir. Aquesta noia treballa massa. Si la pogués ajudar, però com? M'alegra...Anton.
El cas és que n'hi hagi per a tots.Anton.
El bons que són! Quina envegeta!
Semblen ben llustrosos aquests exemplars.
Vaig a preparar el sopar. M'has fet entrar gana. Bona nit!
Quin bé de Déu de rovellons! I quina pinta! I el millor de tot és compartir la recerca i la joia de trobar-ne i seure tots al voltant de taula, reunir les generacions, i omplir-se els sentits d'aquest regal de la natura.
Per vosaltres i per més gent hauria donat en el repartiment d'una menjadeta, llàstima d'aixó virtual, caram. Anton.
Publica un comentari a l'entrada