NOTA .- Voldria dedicar-lo a DOE. Ell em diu coses que joo comprenc molt bé.Però la meva inèrcia al escriure em fa fer d'una forma que m'és fàcil.
He provat de no rimar, m'en he olvidat per un moment, ara, soc tossudet.
7 – 11 – 08
M’han tallat a falç seny lluent,propici
Per seguir camí de pedruscallada
Quan la lluna moria bevent terra
I el respir es confonia en eixarm.
Resclosit alenaré matinada
Quan la son tova em falli en les parpelles
I finestrons batran per llum obrir-ne
Consolant esbufecs de mes rialles buides.
Ja no aniré a veure l’aigua
Que de font raja florida.
És per boques que assedeguen
Començant folls l’existència.
M’han tallat a falç seny lluent,propici
Per seguir camí de pedruscallada
Quan la lluna moria bevent terra
I el respir es confonia en eixarm.
Resclosit alenaré matinada
Quan la son tova em falli en les parpelles
I finestrons batran per llum obrir-ne
Consolant esbufecs de mes rialles buides.
Ja no aniré a veure l’aigua
Que de font raja florida.
És per boques que assedeguen
Començant folls l’existència.
No em planyeu que he viscut delitoses hores
En cavernes de falsa incomprensió
I no se m’ha indigestat reialesa
Quan els botxins de veu em deien perdulaire
Es qüestió de comprendre batzegades
Que si te’n fas no seràs bo per fer res.
Així que llencin verí i malaurances
Que jo tranquil cabells casposos pentino..
4 comentaris:
No em planyeu que he viscut deleitoses hores.
Tens raó " a nosotros que nos quiten lo bailado" !!!
De cabell no en pentino massa, per que aquella noia que m'arregla em va dir un dia, i si o fessim... A les tres.I arranadet sempre es veu igual i no cal cap pinta./ Us veig en la foto molt pinxo, ja ho diu un amic d'aquí, cinquanta anys de massa, però anem seguin al rellotge i que duri.Anton.
"Quan la son tova em falli en les parpelles,
I finestrons batran per llum obrir-ne ..."
Senzillament deliciós !
Tota una troballa haver-te descobert i tot un honor, ésser la teva primera "fan". Fins la propera !
Gràcies per el que em dius.Estic mut, per que no pensava...
ja t'ho dit allà tu fas coses precioses. la boira, l'escabellosa que deia Maragall, tenim tantes coses per mirar, pensar, escriure i que com les veiem sense sacrifici no l'hi donem valor.Ens hem d'aturar i al final escriure.Anton.
Publica un comentari a l'entrada