Aquí o en altre paratge de la terra hi pot haver el que veureu en les fotos.He llegit en un llibre d'Eduard Punset que la vida a la terra va poder arribar
mitjantçant un asteroide. Vida, vol significar aquí un principi de el que al llarg de una infinitat
quasi incalculable d'anys ha revertit en el que tenim.
Jo afeixeixo, la humanitat, millor dit la vida, se'n anirà d'escursió o ja hi ha anat a altres llocs...
Aquest pensament em va fer venir al cap eixa poesia que avui porto aquí.
No sé eixos bitxets que em serveixen per la narració estan contens de viure amb nosaltres i
volen fugar-se a altres llocs.
També podrìem mirar la metàfora de que els que som poqueta cosa potser ja no interessa
a molt pocs que siguem aquí...
Segurament que hi ha més reflexions. Jo ho deixo aquí, avui.
--------------
Nota.- varies fotos son de Albert Rot.
--------------
Nota.- varies fotos son de Albert Rot.
30 – 10 – 08
Per que ens heu dit que érem rics
Si els grills en sega no canten ?
La llagosta ha saltat del cep
I el plegamans no s’encanten,
Els petots no fan run-run
Les cigales son cansades,
Escarabats de femer
S’han amagats dins escales,
Les puces no caguen llençols
El gos no porta caparres,
llènimes no seran polls,
Els mosquits no piquen cares,
Les formigues no fan niu
I no sorgiran alades,
Els escarbatets pudents
I aquells que maten patates
Se’n van avorrits del tot
La verdor no és a parades
I ells que gaudien distrets
No fan renegar a les àvies.
Les abelles no fan mel
I les vespes son cremades,
No fan bava el caragols
I no filen les aranyes
No van melitxes a l’olior,
i marietes van descalces
i n’hi es miren als pugons
que per formigues fan melasses.
.........................................
Que farem en el terrer
Si fins animalons marxen?
......................
Per que ens heu dit que érem rics
Si els grills en sega no canten ?
La llagosta ha saltat del cep
I el plegamans no s’encanten,
Els petots no fan run-run
Les cigales son cansades,
Escarabats de femer
S’han amagats dins escales,
Les puces no caguen llençols
El gos no porta caparres,
llènimes no seran polls,
Els mosquits no piquen cares,
Les formigues no fan niu
I no sorgiran alades,
Els escarbatets pudents
I aquells que maten patates
Se’n van avorrits del tot
La verdor no és a parades
I ells que gaudien distrets
No fan renegar a les àvies.
Les abelles no fan mel
I les vespes son cremades,
No fan bava el caragols
I no filen les aranyes
No van melitxes a l’olior,
i marietes van descalces
i n’hi es miren als pugons
que per formigues fan melasses.
.........................................
Que farem en el terrer
Si fins animalons marxen?
......................
5 comentaris:
Jo no sé que pots fer en el teu terrer, jo tinc sort per que no en tinc. El meu fill n'Oriol el ecológic,esta emprenyat perquè els
paràsits se li mengen la verdura !
El seu peculiar Blogg, es Cooking Truth, passa-hi, t'agradarà...
Jo ho he posat més en doble sentit que... Avui, anant a la granja m'he trobat amb un vol d'esturnells,crec, ara els he vist petits, s'han penjat als fils de la llum i bueno...!!.
Passaré prl bloc del teu fill. de ecològic.
El meu té una web.Es SOM-HI, hi ha enllaç aquí.Practica encara atletisme, i és monitor de yoga,gimnàstica... És campió d'Espanya- seva categoria- del 4 x 100 metres llisos. Si t'agrada tot això també estaràs divert.ANTON.
Aprenguem a conviure nosaltres ...
i deixe'm en pau els animalons ...
lliçons cada dia ells ens en donen ...
i nosaltres només sabem carregar-nos el món ...
he viscut i visc amb animalons i me'ls estimo. Si els fas mal te'l tornen, si els fas bé ho agraeixen.Fins els Pau - quatre anys- avui em deia que no li fan por els lleons si jo hi soc. Anton.
Tens tota la raó amb aquest últim missatge. Jo sóc una apassionada dels animals i de la natura. No en puc viure lluny, em deprimeixo sinó toco terra.
Publica un comentari a l'entrada