HOMENATGE A JOAN MARGARIT .- A la persona poeta.

Homenatge a un dels nostres poetes.

Tinc alguns llibrets que em va regalar la Maria Estebill (e.p.d.).

Persona lluitadora per la causa catalana, sempre m'esperonà a escriure i llegir català. Els primers passos en l'escrit me'ls va dirigí aconsellant-me.

A ella dec records que no es borren. Ajuntem a eixa persona també en l'homentge, diria, als dos com a persones de la nostra terra

i amants de la cultura i tradicions nostres.

------------------------

JOAN MARGARIT

FLOR NATURAL JOCS FLORALS
BARCELONA 1985.-

L’ILLA DEL TRESOR .
A Enric Badosa que em suggerí
aquest tema.
I

El record predilecte, travessies
projectades en fosques nits d’estiu
en una estança amb finestrals calmosos.
Sota els estralls de fulles de tardor
cerca monedes d’or d’una infantesa
escampada pels somnis de la pell.
Abstracta i verda, l’illa del tresor
resta invisible en el cantó blau fosc
d’una carta marítima al teu front.
Solitària i lògica, envoltada
per la sonora senectut del mar
i pels crits militars de les gavines.

II
Recorda la remor de les converses
al llarg d’aquells hiverns, quan sabies
que no et tindria pietat la vida.
Ara la pluja amara les grans heures.
Així plorà també en la teva absència.
Una fosca habitud de confiança
ve del passat, però el demà és l’ahir
despullat de paraules i de roses,
posat al centre d’un país perdut.

III
El temps ha copiat en els teus ulls,
com la claror de l’illa del tresor,
el somni clandestí d’un home gran.
Hauràs els teus records, per orejar-te,
mentre damunt les tovalles clares
els petits vasos de vi blanc celebren,
amb la frescor als llavis, el demà.

IV
El temps és en nosaltres
com la sorra del riu que , poc a poc,
va canviant la forma de la costa.
inventem llocs bellíssims com llegendes
per fer memòria dels anys més clars,
una illa lluminosa, per exemple,
com una vasta estrofa front del mar.

V
Per raonar la por
Aal llarg de tantes cambres
anomena les roses
del nostre gran desert.
El somni és l’àmbit de la nostra vida
un gran pati on s’airegen les estances.
I el somni et torna a l’illa del tresor,
on sempre t’ha esperat la llum de l’alba
i el nítid ascetisme de l’oblit.

.

VI
En aquesta ciutat s’han tornat grises
les teves temples. Has deixat molt lluny
El camí sumptuós de la infantesa,
on l’oratge et bufega la camisa
com una tremolosa vela blanca.

Els primers freds entelen les finestres
i les calmoses fulles rovellades
arreu fan companyia de vianants.
La solitud de l’illa del tresor
és un somni darrere el vel subtil
de la pluja que als vidres esvaneix
els carrers coneguts d’un barri calm.
Enllà de la parada s’inicia
el vent desapacible de l’oblit.

VII
Mira, des de la mar els llums del port.
La lluna surt com una gran gavina
damunt la seda fosca de les aigües
que la proa fendeix calmosament
com un consol anònim.
Des dels teus ulls comença la distància
que ara et separa, justa, de la mort.
Pots veure la infantesa
com, davant teu, els llums de la ciutat,
brillants, inassolibles des del mar.

Reseña biográfica
Poeta español nacido en Sanaüja, Lleida, en 1938.Ejerce actualmente su profesión de Arquitectura en la ciudad de Barcelona donde además ocupa una cátedra en la Universidad de Barcelona.Es uno de los mejores poetas catalanes vivos cuya obra abarca una extensa variedad temática. Su poesía la retrata muy bien Sam Abrams cuando dice que el poeta siendo un sensualista, no puede permitir que su poesía no sea un vehículo para proyectar hacia el mundo su amor sensorial y sensual a las cosas de la vida.Desde el año de 1980 el poeta decidió utilizar el catalán como lengua literaria, con la que ha publicado casi el total de su obra poética integrada por más de quince libros entre los que destacan: «Mar d’hivern» en 1986, «Llum de pluja» en 1987, «Edat roja» en 1989, «Els motius del llop» en 1993 y «Aiguaforts» en 1995.A partir de 1999, el poeta publicó ediciones bilingües de sus libros «Estación de Francia», «Cien poemas», «Poesía amorosa completa» y «Joana», en memoria de una de sus hijas quien falleció a la edad de treinta años. ©