divendres, 10 d’octubre de 2008

115.-- ABLANAT EN LA MANTA



ABLANAT EN LA MANTA...
9 – 10 – 08
Escrit d'Antoni Fortuño Sas
----------------

Ablanat en la manta de tova llana
Inventarem sospirs de nova ment,
Que els somnis bullin olor de matinada
Quan el sol guaita llum al firmament.
Destaparem el núvol de la manta
I els peus a terra nus i saltaran juntets,
Dessonillarem els ulls que obren ja albada,
Tot el cos lliure abraçarà el moment.
La nit ha passat com vol d’òlibes i xutes
Que han matat rates i oli de llàntia han begut.
Ha vingut descans al cos, ara volen grives mudes
Esquivant rateres i lloses sense veure ensurt.

Seguirà la vida de forca i de triança,
Correrà el trill que porta mula de bon trot,
Tot és treball que el cap destria a bonança
En l’arè de les hores que porga el blat bo.
Si vols venir amb mi en la lluita suprema
Abaixarem el sol penjant-li el cordill
Que les hores a ma ens posen per escorre

La cortina que després de la lluita farà nova nit.

--------------

4 comentaris:

zel ha dit...

I retornant a la conversa del post anterior, m'admira la joia amagada que comparteix lletres amb el desfici de voler móns millors, tot arreplegant les bones coses que mai s'haurien de perdre. Ets savi, Antón, ets algú que hauria de poder compartir saber amb el jovent que puja...

rebaixes ha dit...

Jo ja vaig deixant la meva petjada, difícil, Sempre hi ha algu que escolta i que llegeix.
Com deia aquell sols sé que no sé res.Autodidacta en tot per que els estudis programats com feu ara no els vaig tenir. Deu ser generació espontània el que em passa. A l'altre post t'he deixat una bona nota. Anton.

Carles Casanovas ha dit...

El problema Zel, és que quasi ningú
ens vol escoltar i que nosaltres, tenim pot ser poques coses a dir, i les que sabem no sabem expressar-les. És una llàstima.

rebaixes ha dit...

Ja ho dieu bé, Carles. De ganes no ens en falten i fem el que està a nostres mans.Anton.