divendres, 31 d’octubre del 2008

130 --A TERRA SON TRETZE FULLES // SOC VERSAIRE


31 – 10 -08

A terra son
tretze fulles seques
De l’arbre jove copiós.
Les trepitja aquella noia
Busca encara nous valors.

- No les xafis tant de presa,
Que te’n quedin bons records,
Les verdes que t’acaricien
Agafa-les amb amor.
No corris, noia, no corris
Gaudeix-ne bé i poc a poc.

Te'n queden moltes de verdes
desfulla-les amb molt tenor.
Per arribar al cim costa, costa
ara ja m'hi trobo jo.
I desapareixeré en l'aire
que per aquí hi bufa fort.
.............



31 – 10 – 08

Soc un versaire
Que enfila paraules
En l’agulla dels sentits.
Creuen la veu com l’aire,
Punxen fines com cascaules
Quan s’escampen pels meus dits.

------------------------------
---------------
-------

2 comentaris:

Doe ha dit...

Avui potser el cric crac que es sentirà no serà de fulles seques sino de castanyes. Sigues molt feliç el que et queda de dia Anton! I que no et facin mal si menges massa castanyes!

rebaixes ha dit...

Jo les castanyes les he rebudes i de maneres sui géneris./ No en menjo quasi cap. Els panellets i alguna copeta aixó exalta l'esperit. Que t'ho passis bé, ets jove i també un ha de tirar la capa al toro, millor dit a la vaqueta tendra.I amb el poemes que els hi deus dir a cau d'orella,... Buf. gaudeix !!!! Anton.