dijous, 23 d’octubre del 2008

124 -- GOTES DE SANG DE LA PLANTA...

Fotos del album Picasa de la amiga Mariona.
Paratge: Creu de Santos. Rasquera
-----------------

23 – 10 – 08.

Gotes de sang de la planta,
tiges resseques de patir fam.
Suren com bromall que s’espanta
quan el sol els crema amb foc real.
23- 10 08.
No té coratge la muntanya escarpada
a beure’s la copa de vi novell.
El pi solitari és reservori de la fada
que li fa ombra. És paraigua al vent.

23 – 10 – 08.
El llangardaix vol superar pinassa
i entrar en forat que al pi ha fet picot.
La cua romandrà fora la casa
per espantar la serp que busca el lloc.

8 comentaris:

Doe ha dit...

Poemes amb rima, quant de temps fa que no en faig i que no en veig!
Costa de trobar-los ja, crec que ja perd la màgia. Tot i així, l'has clavat.
M'ha agradat molt l'últim.
Espero que tinguis tanta salut com el violinista!

rebaixes ha dit...

Jo acabaré com vaig començar. Els trenets ara no porten màquines de carbò. Feien xucuxucu deleitós. Jo seguiexo, o intento seguir el ritme i si pot res la rima. Com que jo hi gaudeixo... El meu violinista el que fa és no llençar la suor qun plega. Anton.

Jesús M. Tibau ha dit...

plantes i animals visiten els teus versos

rebaixes ha dit...

...i no ens barallem.Es veu que m'estimen.Anton.

zel ha dit...

Poemes que expliquen un paisatge que reconec també com a meu, pins i olor d'herba, sequera i branques blincades, podria ser darrera del meu Montgrí...Petons, poeta!

rebaixes ha dit...

El Montgrí em sona a sardana. Hi sento el flabiol i el tamborí. Abraçem-nos amb el contacte de les mans que ens explica nostres germandats acullides dins del cor. petons, educadora de nostra continuitat de vida. Anton,

fada ha dit...

Anton, no saps quin regal més meravellós m'acabes de fer! El pi on s'aixopluga la fada... Que bonic! I escrit el 23 d'octubre... que és el meu aniversari! I és que hi ha unes coincidències a la vida... Un petó de fada.

rebaixes ha dit...

Una gràcia que ens ha fet el destí. Bones vibracions i una simbiosi sideral. Els cervells deuen preveure coses màgiques com l'estima a llarga distància. Felicitats doncs. Anton.