dimecres, 22 d’octubre de 2008

123 -- QUI CAMINARÀ ?...


17 – 10 – 08
Era un pobre, pobre del cap.
Un dia li digueren : Pobre de solemnitat.
Ell es posà content i solemne,
com rei de baralla d’oros,
Bastos, copes, espases,... Què hi fa?
Quin és el més pobre que hi ha?

Al d’Oros, se li sobreïxen les butxaques.
De diner no li falta ni un ral.
Si en gasta deu, deu que n’hi tornen
els majordoms de caixes i bancs.
Pobre,JO ? No em facis riure...
Jo soc qui ho manejo tot. Soc l’Estat...!!!
Sí, noi sí. L’Estat del Dineral
Loteries, i travesses... Quatre xapes?
Que venen al meu cabàs.
Per tot arreu poso impostos,
fins per rentar cares i rentar plats.
i com que peles no reparteixo,
- què més voldrien els assalariats -,
les bosses i butxaques es sobreïxen,
ja ho he dit, sabeu que jo soc l’ Estat.
Clar, l’Estat prepotent de la dinerada
que ho arrasa tot, que ho deixa tot pelat.

Or i Diamants en sou vosaltres per mi
que valeu quan produeix vostre treball.
Què quan valeu? Imbècilets, farem comptes.
Paga interessos i torna’m el capital
Si et descuides quan singlot tinguis,
paga el que tens assignat
o amb calçotets et veuran com vas néixer
o com les rates amb el cul pelat.
Tu treballa fort i sua cansalada
i com tu, tota la humanitat.

Quatre caps grossos et manen, no supliqueu,,,!!
Et degollen. Ells poden fer-ho : Tu, no robaràs.
I si la ma allargues per collir-ne o trobar-ne
la salut de posseir a ma el Gran Capital,
amb una coça al estomac i a passar gana...
tu no pots entrar al Casino de l’Or flamant
Es per senyors que tenen hisendes,
contes corrents,... illes per descansar
del gran treball que fan en una taula
que disposen quin valor ètic ha de pujar,
pujar les escales de la seva Glòria
i deixar als contraris amb un pam de nas.
Respireu l’airet de matinada,
no us fiqueu en ruletes de la sort.
Amb la famìlia, quedeu-vos tranquils a casa
no penseu en Diamants ni en Or.

Penseu en com passar la trista vida.
no reflexioneu sobre el BENESTAR
Tot això és una altra història...
Si teniu deutes, penseu en com PAGAR
I si aneu amb pota coixa
jugant al flendit o a corda saltar,
pareu compte de nova relliscada
que si perdeu l’altra cama...
Qui caminarà?
-----------

8 comentaris:

Doe ha dit...

No vull or, prefereixo un tros de pell de qui estimo i la calentor que emet.

rebaixes ha dit...

I al final, què? Els pistrincs fan falta. Ho sabem els dos.Anton.

Carles Casanovas ha dit...

Però no deien que no hi hauria cap problema , que Espanya era tant rica,
i que farem, farem, farem i tornarem a fer ?
Ara resulta que ni hi han "pristincs"
a les Caixes...i a mi que m'expliquen
... que treballin ells ara. A nosaltres Anton, ens ho havien de dir abans oi ?

rebaixes ha dit...

Els diners ja hi son que no és com el rou que amb el sol s'evapora, queda el vapor que tornarà a ser aigua... El diner no ha marxat cap a la galàxia llunyana. És com si ens diguessin que l'aigua del mar tot de sobte ha marxat cap a Mart. El que passarà que entre tots haurem fet rics uns quants amb consentiment dels jefes. Ara faran unes altres lleis... A rei muerto rei puesto.
I quan els sembli... ja dic que de guerres n'hi ha de diner i de fusell entre d'altres. Carles, els diners a la rajola, que no vol dir a la construcció. Prou que no acabaria i vos tampoc. Anton.

Assumpta ha dit...

Caram!! Pobres de nosaltres, petits i ben espremuts...

Ara bé, mentre poguem escoltar la música de fons que tens, ja ja somric :-)

rebaixes ha dit...

Clar que has i hem de somriure. ja sabem que volen que anem de genolls. De petits ja ens ho feien a l'escola, a l'esglèsia i a casa... Sabem tot el recorregut.
Ens fartaran de paraules, però de diners, justets, justets. Anton.

Isadora ha dit...

Ja veus que m'he canviat el nom. Per una mica d'anonimat, que tinc atacs de timidesa tot sovint que m'impedeixen escriure certes coses que penso i sento. L'Isadora Duncan va ser una ballarina que va revolucionar el món de la dansa i jo l'admiro molt. No sé si la coneixes. La seva mort no va ser gaire agradable però. Bon cap de setmana!

rebaixes ha dit...

ISA... Seguirem el nostre cami, amb la crossa miran les teves evolucions.Anton.