dijous, 9 d’octubre del 2008

114 -- VINDRÀ LA PAU.


VINDRÀ LA PAU
6 – 10 – 08.
Esperaré demà que vinguis
Amb la lluerna groga de bon matí,
Sense nuvolada, amb fresc aire
Retornant-me la vida que volia eixir.
Arribaràs amb el lladruc de gossos,
Amb kirikís escardussats de gall,,
Amb el bruel de ruc que ja l’ensellen,
Amb obrir porta de corral quan surt ramat.
Arribaràs com l'abella laboriosa
amb polen a les potes per melar
quan entri al rusc saludarà joiosa
amb les ales plenes d'aires de cant
Arribaràs quan finestró dona llum clara,
Quan a entrada el forroll despassen ja,
Quan peus de dona trepitgen llar de casa,
Quan amo crida al fill a fer treball.
Arribaràs com cançó de matinada
Amb els ulls s’obren a claror del blau,
Quan del foc de llar surt flamarada
I el primer fum s’enlaira com un salm.

Et costarà peonar l’altura de la serra
Guaitant al balcó que entra en la vall
I seràs aquí per tots donant clemència
Després de nit fosca que no acceptarem mai.

7 comentaris:

Albanta ha dit...

Arribaré de matinada i em quedaré, si m'ho permets , a gaudir d'aquest paratge tan seré.
Petons Antón

rebaixes ha dit...

La paraula emmelada ha de tapar-ne
el rou gelat del nou matí. anton.

Anònim ha dit...

...Je vous aime...et celui d'aujourd'hui...
Poemea i música francesa...Sublim! Gràcies .
he penjat el teu comentari a casa meva...;)
Ooooh! madamoiselle qui passes...
Vous chantez sous la pluie...
mamamamadamoiselle...je vous aime....

rebaixes ha dit...

Agraeixo la reacció. A la meva edat obtenir privilegis, em fa il·lusió. De vegades costa escriure el que sents. Ahir em venia rodó i si t'agradat... Una abraçada d'amic. Anton.

Marta ha dit...

Anton: Feia dies que no donava una ullada als blocs amics, i ho lamento.Admiro la teva capacitat d'escriure coses tant boniques. Una abraçada.

zel ha dit...

Antón, estimat, tot això tan bell, ho tenies escrit o et va sortint dia a dia???? Si és així, t'envejo la inspiració i el ball de paraules, si ja ho tenies, et renyaré per no posar-ho a la venda... En saps un munt!Petons, estimat Antón!

rebaixes ha dit...

Marta i Zel. En poesia quan veieu que va numerat, és fet abans, quan no és així és del moment.
Mireu Retalls vells que els he començat n'hi ha una que és de les difícils un acròstic a Batea.
A Deixalles en la secció Pobles, n'hi una Sardana de la Terra, que també se las trae de difícil,
I també uns cent articles que ara vaig pasant al Politiquet sobre coses entre polítiques i que pasen, sarcàstic. Estic començant un diccinari de paraules que tallades en surten dos. ( PERS - ONES .- aquell perd les ones. PRES - SEC no li queda carn al pres.
Les escorrialles les vaig fent quan tinc inspiració i les agrupo de 150 en 150. Des de que vinc per aquí en tinc de posades unes 500. I de no estrenades i fetes de fa temps, no sé les que hi ha.
la inspiració, com tots, devegades et sobreixes i de vegades està sec. Si voleu saber més de mi envieu-me un correu i pregunteu. Jo de tot això no en faré res més del que en faig. No he pensat mai en editar, sé el que és. El meu fill en té dos de tecnics d'atletisme. ja dic pregunteu i amb humilitat us contestaré. també jo necessito ajut, també.Gràcies per l'interés. Anton.