dimecres, 1 d’octubre de 2008

104 - COM L'OLIVERA


30 – 9 – 08
Soca d’olivera eterna
De dos braçades hirsutes a dalt
Esclates com matrimoni perfecte
Que baix és junt, dalt separat

Que viu del terra i aigua mateixes
I dispersa enlairant-se el seu treball.

Cuidem la soca revellida
Alcem la braçada al espai.

Baix la voluntat de ferro,
Il·lusions, fantasies volant.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

arbres plens d'històries a qui no els cal parlar

rebaixes ha dit...

Si parlessin les oliveres, quants llibres ompliríem. Ara imaginar... L'avi Anton.

zel ha dit...

VAJA, ANTON, SENSE SABER-HO HEM ANAT DE TEMA CAMPEROL, AVUI!!! gRÀCIES PEL TEU AMABLE COMENTARI, EL TEU TEXT EL TROBO PRECIÓS!!!
Molts petons, i m'agrada molt la teva música...

Albanta ha dit...

És un plaer poder llegir aquestes paraules tan cohesionades amb un fons musical tan relaxant.
Moments per recordar!!!