30 – 9 – 08
Soca d’olivera eterna
De dos braçades hirsutes a dalt
Esclates com matrimoni perfecte
Que baix és junt, dalt separat
Que viu del terra i aigua mateixes
I dispersa enlairant-se el seu treball.
Cuidem la soca revellida
Alcem la braçada al espai.
Baix la voluntat de ferro,
Il·lusions, fantasies volant.
Soca d’olivera eterna
De dos braçades hirsutes a dalt
Esclates com matrimoni perfecte
Que baix és junt, dalt separat
Que viu del terra i aigua mateixes
I dispersa enlairant-se el seu treball.
Cuidem la soca revellida
Alcem la braçada al espai.
Baix la voluntat de ferro,
Il·lusions, fantasies volant.
4 comentaris:
arbres plens d'històries a qui no els cal parlar
Si parlessin les oliveres, quants llibres ompliríem. Ara imaginar... L'avi Anton.
VAJA, ANTON, SENSE SABER-HO HEM ANAT DE TEMA CAMPEROL, AVUI!!! gRÀCIES PEL TEU AMABLE COMENTARI, EL TEU TEXT EL TROBO PRECIÓS!!!
Molts petons, i m'agrada molt la teva música...
És un plaer poder llegir aquestes paraules tan cohesionades amb un fons musical tan relaxant.
Moments per recordar!!!
Publica un comentari a l'entrada