ESMORZAR DE VERMA.

Si us ve de gust entreu a EL POLITIQUET - a la vora teniu enllaç - hi trobareu

un grafic d'humor de l'any 1919. Aleshores ja parlaven d'Autonomia...

En la composició per a crospir-nos-la hi vindria bé una arengada de casc a la brassa.

Un esmorçar de verma. Mes de septembre al camp amb portadores plenes de raïms

camí del trull. El soroll de les campanilles del triscar del animals.

Amb abelles brunzint prop del most. I la gana al cos per un matinar de treball de

tissores tallant braguers-raïms dels ceps que esperen

mans de jove que els acaronin.

- Cuita, no et tallis - recita la vella a la tendra inexperiència.

- Aquestes tissores de bec de pato enganyen, padrina, quasi m'han mossegat-.

- Son punyeteres, ves en compte -.

El vell que mana la colla, amb la piadora a ma els crida. - A esmorzar el que tingui gana. -

I la colla s'arrecera prop del foc per fer les mans calentes,

torrar el pa amb canya llarga, ...

Fer el primer tiberi reparador de la jornada.

Deixa anar el ganivet esmolat de la paraula
per que talli el pa tou, crostós i ben llescat,
a bocinets,molles esmicolades, punxades de cascaula
per posar-les a l’orella, sent veu d’enamorat.

Trenca la veu amb els dits d’ungla cuidada
que amoroseix de mel la dita relliscant
entre les dents de blanc impol·lut, oïda parrupada
amb el bes fresc, altívol, camí d’encaix ardent alienat.