dimarts, 5 d’agost del 2008

AIGUA, SORRA, MIRALL...


- Envelleix qui vol –
Em deia aquell jove,
Poques hores dins son cove,
Poc torrat per lluna o sol -.

- Molts tenen mirall
per comprovar-ho .
Jo no necessito
Per copsar-ho,
És dilecte el meu treball...

Mon treball és la campana
Que sonant ding, dang,
és encuriosit i s’afanya
Com rellotge fa tic, tac.
-Mireu la cara en la arena
la ma de carìcia plena
marca el rostre d'enemic.
Es l'ona que ve, que arriba
i el monument espabila,
el treball temps destruint.
El mirall és vostra pensa...
l'arena l'aigua destensa
quedant sorra com abans.
Pareu l'aigua que no vingui.
Si és com temps... Que temps no tingui
per acabar sent mirall.
----------------
----