divendres, 22 d’agost del 2008

CARPE DIEM...

En DOE em va posar en perill. Que vol dir, CARPE DIEM?
Sort que altres també ho saben i m'enviaren el ocellet de Viquipedia.
He obert la aixeta i tal com rajava...
Si és massa potent aparteus que no seus mulli el calcer...
Després tot son relliscades. Anton


..................... recordarnos esta frase en latín: Carpe diem. La usó Horacio en un poema hace más de dos mil años (aunque nosotros la conocemos más porque salía mucho en una película, El club de los poetas muertos); la podemos traducir por Aprovecha el día presente, haz lo que creas que debas hacer, quiere a los que te quieren, ten esperanza en el mañana pero empieza a construirlo hoy, porque no te puedes fiar del mañana…


------------------------------
4.- Uns parlen.
Altres callen.
Quins escolten?

........................
Els que parlen
prou feina tenen
- si no s’esveren -
en pensar el que declaren.
Buit o ple
de contingut,
però, amb finalitat d’escolta,
d’aplaudiment
i de resposta amant a son ideari,
el fi del seu encenser incendiari
és que el fum lliurat
dugui a l’eternitat
que vol el parlaire...
Tot és cosa de buf d’aire.

Quietud.
Inquietud...?

Callar no és estar quiet.
És sols no parlar.
Fer-se el mut.
Protegir...,
doncs qui escolta el teu callar
no pot atribuir
el que vols dir...
La paraula és muda...és palla
quan és calla.
...................................
Escolta,fill meu, escolta,
Encara que sigui poca-solta
Si parla quelcom et diu
I si el pots treure del niu
veuràs que s’aplana
i calla...
Tu solament digues: Sí, si, si
La saliva espessa
Al llavi pesa
I la veu s’ha exhaurit.


---------------

3 comentaris:

Amable Pallisé ha dit...

Hola Anton, et retorno la teva visita i t’agraeixo el teu comentari. Tens un bloc molt “xulo” i vull encoratjar-te a que continuïs en “donar el millor” que vols per tots. Gracies per incloure’m als teus favorits, jo també passo a fer el mateix amb tu.

Amb relacio at “post”, voldria significar-te el que resa la inscripció d’un rellotge de sol del meu poble:

“L’hora que veus es l’hora que vius”.

I per que no sigui dit, acabo de deixar la meva petja en el teu “llaurat” amb aquesta traducció d’un vers d’Horaci de la seva obra Epodos que es l’elogi a una vida retirada:

Benhaurat sía qui sens oys ni agravis,
Com en la etat antiga,
Trevalla’l camp que va heretar dels avis
Sens treves, ni fadiga.
Que fuig del palau rich, ahont sempre nía
La enveja temptadora,
Que ni en guerres ni afers jamay somnía,
Y’l bon repòs adora.

Salut benhaurat Anton.

rebaixes ha dit...

Em varen ensenyar de jove FES EL QUE FACIS i procuro estar atent per fer-ho.M'ajuden les teves paraules a seguir, també tu ho fas i això costa. Celebro la cita que feu del rellotge de sol del vostre poble.Varies vegades hi he estat. Aquells carrers estrets, l'esglèsia monumental sobre d'altra, el capellà que no volia sentir ni un xorrit i sobre tot la gran muntanya que us vigila i guarda...No cal dir de la història que us acompanya i la que feu... Res, un gran poble en molts sentits. I d'Horaci, faria meves totes les paraules dels versos... FES EL QUE FACIS bé i per bé. Ja ens anirem fent pesigolles. L'entrar a blocs Ebrencs m'ha obert una porta impensable. No trobaba ningú i no podia ser, per que aqui també hi ha persones que viuen per ajudar als altres. Una encaixada i ja tornarem. Ara rai, clar que tots tenim els nostres quefers, preocupacions, però que faríem si no. Bona tarda. Anton.

Doe ha dit...

Gràcies per la part que em toca a l'entrada. La veritat és que no crec haver captat ben bé tot el que els poemes diuen (els tornaré a llegir per entendre'ls millor).
Només et dic una cosa. Sempre he sentit dir una cosa, parla només quan hagis de dir algo que millori el silenci.
Crec que és una norma que s'hauria d'aplicar més d'un i una.