dijous, 7 d’agost de 2008


Brut dormia en el toll
i es despertà.
Somrigué, doncs, era viu,
però enllotassat.
Es tragué la camisa
i l’alçà.
Ennierats dins del toll, molts digueren:
- Mireu la bandera, allà.-
S’aproparen dotzenes...
Ell poruc,: - Em mataran -.
Li alçaren el braç de la camisa...
El feien abanderat?
Ell no s’ho creia.
Començà a parlar.
La gent embadalida
- Que be que ho fa!!-
Ell, astut picardiós
se’n aprofità...
Un calze - orinal- que per allí
trencat rondava, l’alçà.
Tots volgueren beure
- del pixum - per ells ,vi blanc.
De bandera, paraula i calze
quants es varen emborratxar.
Dins de la borratxera
tots volien ser-ne abanderats,
llençaven crits envejosos
com si taràntula els hagués picat.
Llavors, collí espasa
per seguir sent abanderat.
Segà caps amb cordura
fins de genolls fer-los brincar.
Els donà paperetes de vot
i l’urna al seu davant.
Qui gosaria negar-se?
- Sigues nostre abanderat.
---- --
Duem la camisa bruta?
Tots la podem alçar,
i, seguirà la història.
Ens faran abanderats?
Aleshores serem els pròcers
dels nostres femerals
---------------------------
--- -----