FULLES... aquarel·la

115.- 25-4-18

...i li anaven caient les fulles com petons

fent-ne besades al terra ple d’herba.

Quin goig veure des de la solanada

l’altura, allà, ramatge on va ser-ne sospesa.

Sabia que com a esquirol havia saltat

sense esgarrinxar-se la cua estarrufada

i, ara, el vent les feia volar i revolar

apartant-les del casal on varen créixer i viure.

Maleït sigui l’aspre ventot, abrupte inquisidor

que lluita per canviar-ho tot d’estat i lloc

i deixa orfe de retorn a qui eix goig eixorrubillaria.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 25-4-18.

PERDRE PES...aquarel·la

113.-23-4-18

“Perd pes, li deien, sembles una bola “.

Un xic tontot, ell, un sant, un home bo

que tot s’ho creu, que poc pensa,

se li acudí llençar lluny l’abric

i tot el que en l’hivern el consolava...

I, sí, s’aprimà... Tot és u tanta roba... !!

Quan sortí al carrer amb la pell de nou nat

ningú el perdé de vista... –“On va eix boig !!

Afaram estrany, llunàtic, inconscient... !!!.

Com s’esposa a una pulmonia... 

Ja és dins la caixa cap al Canyet !! “-.

Ningú volia morir amb la despulla.

I tot d’una, acusat de desordre públic

la poli l’emmanillà com gos sense amo.

-“ Si sols és per perdre pes “- deia embogit.

I amb les manilles idealitzava de nou

el guanyar pes.... Per que aquelles noses...!!

Perdre pes.... l’hi aconsellaren,..

Perdre llibertat... l’emmanillaren...

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-23-4-18.

LLIBRE I ROSA.... zquarel·la

112.- 22-4-18

DIA GRAN QUAN PERFUM I SO

ES DECLAREN VIUS I DIGNES

UNINT EL CLAM D’UN POBLE.

...............................

La gallardia de la rosa

que s’imposa a les dificultats.

Un crit de clemència

davant l’hipocresia i vanaglòria

que s’esmerça en els poderosos,

mentre ella fabrica el perfum pur

per un dia millor.

El coratge transmet heroisme

en el ventre i cares del llibre.

Declara sense embuts

la persistència de la paraula

expressant el so i la marca

amb el cisell de les idees. 

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 22-4-18.

DALT DEL TERRAT DE NIT...aquarel·la

111.- 21-4-18.

DALT DEL TERRAT DE NIT... 

L’orfebre de la nit desperta

i tot casa posa alerta...

S’escola ara el nou crit,

Rebombori en el llit,

La sang bull i no s’aquieta.

La natura obre aixeta

i entra ja en l’escenari

de la missa i el rosari

que omple de goig i delit

del més gran al més petit.

Avui la lluna és lucernari

per mirar-ne el mostrari

dels estels de llumet fi.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 21-4-18.

ROSELLA I INESTA....aquarel·la

110.- 20-4-18.

Estic buscant per la muntanya el penó

que vaig perdre un dia de lluna blanca

i m’han fet cap a ma unes roselles vermelles

que com ocells volen pel prat neguitoses

fins trobar el perfum de la farigola boscana...

Amb ses ales s’han refregat, fent llustre,

i collint l’olor que el vent els va prendre...

En el coll del bordó com esperit vaporós que vola,

una ginesta florida al ple ensenya el groc 

que han empaitat ses rames amb flors obertes...

Tinc els dos colors que perdia un jorn de lluna blanca

Els hi he dit: - Per què no em refeu la bandera

que lluitant contra la tempesta em fou arravatada ?

Avui, tothom em veu cobert de ginesta i rosella.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 20-4-18.

SOMNIS EN LA CAMBRA DEL 100... acrílic

100.- 10-4.18.

SOMNIS EN LA CAMBRA DEL 100...

“Soc dalt el terrat. Estiu. És nit,m’ho diu la fosca.

Aquell gran raig de llum s’ha amagat

i el cel net és com cap de frare, ni un pel ni rere orella.

Un ventijol encantador calma el caliu del dia

i un mussol al lluny meuca impertorbable.

Grills comencen el cant eròtic de l’espècie

i les lluernes ensenyen seus fanals a l’herbassar.

L’òliba recorda el llibre de seva àvia, quan llànties

plenes d’oli les abeuraven a traguet fi seus paps

i fins la xuta instant a instant controla seu rellotge...

Tot aquest sondroll anima al ventijol que refresca.

Dalt al terrat miro enlaire aspirant l’excel·lència de la nit

mentre, cabells de llum que em subjuguen, sorgeixen

dels foradets fets estels  com petonets en la fosca.”

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 10-4-18.

CERCAR, BUSCAR... aquarel·la

· 

97.- 7-4-18.

Cercar, buscar... 

Feina per discernir

què és que hi sorolla 

dins l'altra clepsa...?

Se’ns escapa com anguila

amb paraules insulses

que no asseguren res.

El situem al abisme

pressionant decidits

nostres raons, no paraules vanes

Així li recordem el deute...?

Li fem recordatori

i volem que pagui, així de cru, 

ni pensar-hi de saldar-ho tot

sense res a canvi. Seria glòria per ell.

Que s’adapti als cànons establerts

I afluixi la mosca pagant religiosament.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 7-4-18

QUE LA SIMFONIA... aquarel·la

96.- 6-4-18

Que la simfonia sigui tresor de la veu

complaent-s’hi l’airet en el ramatge.

En mig de la bosquina

el concert del fullam i el bec.

S’han posat d’acord

arbriu i moixonada...?

Rajos de sol es mengen ombres

i ombres masteguen clarors.

La fantasia no calla en el llibre

que obert, predica idearis.

Una font compassa el rajolí

i herba i flor de tija llarga i curta

xuclen a petons l’aigua que corre.

Un escarabat fematé

veu que ha perdut camí d’estable

i encantat no creu quant sent...

Serà veritat la melodia

que escolta, ell que es tot brutícia ?

Hi ha un altre mon que el seu ?

                    DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-6-4-18.

NAUFRAGAR... pint.xinesa

85.- 26-3-18

Qui no ha naufragat mai? ...

Salvar-se, trista realitat 

quan tot ha quedat a l'aigua 

i en tenim sort de nostra pensa 

que voluntat remogui 

tot el bromall per salvar-se...

El valor ve quan estem a punt del fracàs 

i no volem caure en el pou...

Aleshores si que hem de ser valents !! ... 

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 26-3-18

TA CABELLERA...PINTURA XINESA

65.- 5-3-18

Enfonsaria en ta cabellera al vent

els dits, el cap, el cos,

i em faria servent impertèrrit... 

Bellugadís el cabell no troba quietud,

rebrinca i reballa en meus dits

com caminar per copiosa bosquina.

Com carícia de rames fines el cap es consola

en el contacte i esmerça la meravella...

El cos extasiat reviu el revoleix

com bandada d’ocells en seu goig...

M’enfonsaria en ta cabellera al vent....

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 5-3-18