dissabte, 18 de març del 2017

EN ELS 18 ANYS DE LA NETA TAMARA...foto de un dia a la granja.


EN ELS 18 ANYS DE LA NETA TAMARA
Avui, és dia gran i feliç per ella i per tots
I és que la veig amb divuit  anys, quina delícia al cor!!
Se’m apareix com presseguer a punt de florir
amb pètals a les galtes que em fan fruir...
Amb mirar tendre, cofoi, amable,satisfet,
manejant el cabell com ales de moixonet....
Amb la paraula que brolla de dilecta font
que distesa i segura no para en son fluir dolç...
Que parla i diu coses sàvies sense embulls explicant
o acudits que fan esclatar riallada a la seriositat.
Es un no parar de parla i parla i no es cansa de dir
com si tingués maquineta de fer embotits
i això fa que tinguin adeptes els seus concerts
a casa o a l’institut, amb la colla o al carrer..
Es una joia que ha crescut a vora i no sé com
ja que menuda era un esquitx que em distreia el son
Fer-la llegir era calvari, mai li venia de gust
i ara fins recita trenets del iaio amb el poble junt.
Li agradava el xocolata i s’embrutava del tot,
ara es posa a fer paelles que els àngels hi canten a cor...
Podria ser locutora, hostessa o del teatre fer son sou...
Matemàtiques li bullen redones com de gallina ou...
O sigui que ja pot seguir aprenent i  aprenent
amb la paraula al davant es farà bon lloc com veieu...
Un dia el seu cor tendre li clissarà ull a algun noi
i qui sap si fan parella i junts en fan casa per a tots.
No seguim amb els desitjos, que per mi son els millors
me l’estimo com ella ens estima amb sa gràcia al cor.
FELICITATS EN TEU DIA
QUE TOT PORTI ALEGRIA
I A SEGUIR AMB PAU I AMOR.
ANTON.- T.E.- 18-3-17.


dimarts, 7 de març del 2017

PERSONA-DONA... aquarel·la



Ahir, per la nit desfullarem pensament enlletrats en conversa amiga.
Gràcies, persona que implantes l'amistat com a bandera del teu fer.
Desfullem les paraules i fem-ne lletres cordials
que com a cordial beure'm a glopet de diàleg.
Entrenem-nos per el dia de la PERSONA-DONA
que siguin reconegudes en el més íntim dels cors humans. T...i Anton.
........................
8 – 11 – 12
Filets fins
que busco en tes pestanyes,
Pals majors de tes barquetes
que en teu mar d’ulls vibren
navegant esperançat viatge.
Filets fins...
Percaço el preu impagable
de tenir-los prop com ancoratge
on beu clarors entusiasmades
ma mirada ofegant-s’hi
amb silent entusiasme.
...........
.Què espero?
Navegarem l’immensitat
no triguis. 
Mans i llavis calents
seran nostre embolcall.
No triguis.
tindrem el zèfir bressolant que empara
i canti el vers que em cal.
No triguis...!!
...............................
Ahir dos cossos junts...
Avui, esperits caminant,
No triguis.........

diumenge, 5 de març del 2017

ENS DONARES TEVA ESTIMA... d'una aquarel·la


ENS DONARES TEVA ESTIMA,CADA DIA,
 I MÉS AVUI, 
LA TENIM EN EL RECORD...

No t'estic perdent...
Et veig en la llunyania del instant,
temps inesborrable
que voldria collir i copsar
de nou a ma plena i no puc.

Boirina espessa em cobreix.
Allí circula la abraçada pendent
i aclaparat en lligams etèries
em confonc com cec,
orb sense crossa que el dirigeix
Tot el cos tremola i somort
el pensament raciocina
un camí impropi d’enyor.
Que brilli la lluerna
i vegi i em declari teva marca
en el vent fent carícia.
TRENETS OCASIONALS. A JOSEP ANTON
,- ANTON.- T.E.- 5-3-17

dissabte, 4 de març del 2017

COM UN NIU... acrílic



Com un niu d’orenetes tot en ordre...
En l'últim ordre establert... 
Canviants, 
la voràgine la fem a mida 
i queda el nou estatus...
Bell concert de micro elements
que ens diuen que em estat joiosos ?
La felicitat ronda en les galtes
i els ventres plens a sobreeixir.
I la taula a rebosar de les deixalles
que han fet goig i han complagut
ara son nosa que embruta...
Pensa en clarinet de llavis
que xiuxiuegen prets
històries i miracles...
Pensa en niu d’orenetes...
Com fan borrombori la menudalla...
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 3-3-17

dilluns, 20 de febrer del 2017

ENS CLAMA LA LLUM... aquarel·la


Ens clama la llum,
Borratxins ens hi submergim
caminant fins a palpentes.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-20-2-17

dilluns, 6 de febrer del 2017

NO MÉS 86 ESCALONS... foto pròpia



UN ESCALÓ MÉS HE ASSOLIT ... AL 86 DE NO SE QUANTS ME'N TOQUEN,
AMB VOSALTRES AL COSTAT FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS...HI HA MOLTS QUE EMPENYEN... I TAMBÉ TINC UNA CROSSA MERAVELLOSA QUE EM MOSTRA L'ESTIMA DE TOTS...VOSTRE SEMPRE ... anton..
ALS MEUS 8+6=14 anys em sento rejovenir a vora vostra...A fer còrrer la rodanxa o a jugar a patacons... us hi apunteu ? Que tot ens faci feliços 
...........
Unim-nos al somriure.
que nostres galtes siguin jardí del ulls.
que el clam de llum engegui el viure,
que solqui el terra amb llavors sense escull...
No ens preocupem on és la meta
copsem el lluny com camí d’esforç.
Mes si en el camí deixem el nostre aire
que sigui cada segon amb un somrís de goig.

DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 4-2-17

divendres, 3 de febrer del 2017

ET REGALO LA VIDA... aquarel·la xinesa


-Et regalo la vida i no em sents ?
Escoltes vents de matinada ? –
pregunta prement l’instant el temps...
Quan som al vespre fosc i negre
que aclareixes com lluerna
encenent el fòsfor de la cua que tens
entres en el crèdit del sol que es pon.
El reservori que has guardat de llum
et fa brillar els ulls com gat ansiós.
No escoltes,però, els efluvis olorosos
que el ventijol et porta a casa
i vols com un desert de presumpta angoixa,
que no descarregui mai sa tempesta...
El verd no brota sense aigua
i tu vols viure allunyat de tot
com si dins teu fossis un heroi envejat.
Avui et parla el temps  que t’explica
ta naixença, regal al que no aspiraves,
Et parla i no l’escoltes... !!
Sols ets un gotim de gebre
que el primer raig de llum desfà.
Baixa del cavall del orgull
i entra en el rierol que porta a mar.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17


dijous, 2 de febrer del 2017

ENS FAN VIURE... aquarel·la xinesa


Ens fan viure de pressa, ràpid,
per que no ens adonem del que fem...
El neguit ens situa en l’abisme
amb gran perill de rossolar
per la pendent del propi descrèdit.
Jurem i perjurem que no ens passarà
l’exemple fatal d’altres que alegres
jugaren amb el temps imperiós
superant, creien, etapes de disgustos
com si dels actes fóssim tots
mers visionaris que no ens afecten.
Lluïda creença ens ve a les mans !!
Tots els respirs porten conseqüències
que tard o d’hora s’han d’acceptar...
El brill de l’instant no ens faci cecs.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-31-1-17

dimecres, 1 de febrer del 2017

LA OFENSA OFENSIVA... aquarel·la


La ofensa ofensiva
imperava en seva boca...
No callava un instant.
Potent de veu
era xantre impulsiu
que sa paraula espessa
cala i omple el rotlle.
Impúdic, insurgent,
ofenia sense mirar-s’hi.
Segur que ningú
l’hi havia parat els peus
en sa adolescència
i es sentia segur, molt segur
per que imposava seva llei.
Trobaria atzucac o tovanc
on s’esclafaria sa impertinència ?
Gos o hiena o llop
colraria escopeta disposta
a llençar bramul de cavall
i estampir-lo en la inutilitat.
Cridaire tallant-li la veu
seria campana sense badall.

SE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17

divendres, 13 de gener del 2017

DIES DE GLÒRIA... aquarel·la abstracta



Dies de glòria voldria per tots...
Què difícil la voluntat feta llei... !!!
No tots estem en el mateix
paràmetre de goig i joia...
Mentre,abraçaré l’esperança
per que la fe ja la tinc al sarró.
i caminaré entre els desitjos
per dar-los a tots compliment,
i enlairar braços de conquesta
dirigint el nou concert,
apressaré la ma a l’alegria 
i les galtes fruiran de petons.
I em creuré totes les mentides,
potser fins nosaltres ho som.
I així viuré tranquil, sense dubtes,
com els secrets que si els dius, ja no hi son.
A viure la festa que alegri a tothom.
que esclati en la foguera el nou part
d’anhels i de il•lusions.... Bones festes... !!!
DE REBAIXES 17.-ANTON.- T.E.- 13-1-17