diumenge, 5 de març de 2017

ENS DONARES TEVA ESTIMA... d'una aquarel·la


ENS DONARES TEVA ESTIMA,CADA DIA,
 I MÉS AVUI, 
LA TENIM EN EL RECORD...

No t'estic perdent...
Et veig en la llunyania del instant,
temps inesborrable
que voldria collir i copsar
de nou a ma plena i no puc.

Boirina espessa em cobreix.
Allí circula la abraçada pendent
i aclaparat en lligams etèries
em confonc com cec,
orb sense crossa que el dirigeix
Tot el cos tremola i somort
el pensament raciocina
un camí impropi d’enyor.
Que brilli la lluerna
i vegi i em declari teva marca
en el vent fent carícia.
TRENETS OCASIONALS. A JOSEP ANTON
,- ANTON.- T.E.- 5-3-17

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Una abraçada de companyia, Anton!!!

Hi ha estimes que no es perden mai, les duem eternament en nosaltres.

rebaixes ha dit...

gràcies, Carme.