divendres, 19 de febrer de 2016

PERESA... aquarel·la


Dins la peresa del No, costa menys negar
que segui pas a pas el delit d’assabentar-se...?
Hi ha la rèmora innata de deixar per més tard,
de no fer cas a la baluerna del problema a resoldre
i no ens inclinem per discernir, escorcollar...
Tot és temps i feina que porta cansament
i ens sembla DEMÂ millor dia que AVUI
per apartar la peresa i estrenar el treball
que davant nostre anhel·la li dem solució...
Anem aparcant i negant i la muntanya propera
cap escala de fusta o fabricada por fer-nos favor.
Tot per un ja ho faré un altre ratet que en tindré ganes
tot s’escruix i res es concreta i l’emperesiment
és borratxera que vol matalàs per solventar
la  deixadesa empresa i que acaba amb nosaltres...
De vegades necessitem el surriac que afueta
O el vergançó que estova la llana del matalàs.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 14-2-16.