dimecres, 7 d’octubre de 2009

408 -- TOTS NECESSITEM QUE ENS FUETEGIN...-EN EL BANC DE FUSTA google imatges-opinalia.

foto Google Imatges, Opinalia
En el BANC DE FUSTA, on els pensaments poden brullar tranquils, em refresco amb paraules còmodament assegut. Quan un deixa volar... la clepsa porta infinitat d'idees La calma, la tranquil·litat i quietud del físic ens duu a un estat de moviment del magí.
Avui tinc un banc que em roba el cor. Dos troncs conformant un seient robust. Els anys feren de l'arbre un gegant que una serra va estronxinar i va tenir la delicadesa de fer-ne una cosa útil.


5 – 09 – 09

Tots necessitem que ens fuetegin

quan ens acluquem d’optimisme.

No podem baixar braç

i escopir a terra bruta,

que no reguem cap idea.

Hem de refermar peus

per plantar bandera,

que golfes sense teules

es bola que rellisca

sense fre al fracàs.

Sentim en la boca

paraula que arrasa

i en l’orella escoltem

la barca del vent nou.

Calleu, que els ulls mirin

i sospirin les altures.

Apuntem l’escopeta

de les idees

amb canó ben llarg

i disparem al blanc segur

que condueix

a la Llibertat

3 comentaris:

Cris ha dit...

Aquest banc juntament amb les teves paraules el fan de lo més càlid.... i sobretot a l'aire, ben lliure.... Un petó Antón :)

Carme ha dit...

L'altre dia vaig veure un banc de fusta, fet de troncs també, molt senzill però em va fer pensar en els teus bancs. A veure si el dibuixo!

Cèlia ha dit...

No a mi no... prefereixo una abraçada...