foto Google Imatges, Opinalia
En el BANC DE FUSTA, on els pensaments poden brullar tranquils, em refresco amb paraules còmodament assegut. Quan un deixa volar... la clepsa porta infinitat d'idees La calma, la tranquil·litat i quietud del físic ens duu a un estat de moviment del magí.
Avui tinc un banc que em roba el cor. Dos troncs conformant un seient robust. Els anys feren de l'arbre un gegant que una serra va estronxinar i va tenir la delicadesa de fer-ne una cosa útil.
5 – 09 – 09
Tots necessitem que ens fuetegin
quan ens acluquem d’optimisme.
No podem baixar braç
i escopir a terra bruta,
que no reguem cap idea.
Hem de refermar peus
per plantar bandera,
que golfes sense teules
es bola que rellisca
sense fre al fracàs.
Sentim en la boca
paraula que arrasa
i en l’orella escoltem
la barca del vent nou.
Calleu, que els ulls mirin
i sospirin les altures.
Apuntem l’escopeta
de les idees
amb canó ben llarg
i disparem al blanc segur
que condueix
a
3 comentaris:
Aquest banc juntament amb les teves paraules el fan de lo més càlid.... i sobretot a l'aire, ben lliure.... Un petó Antón :)
L'altre dia vaig veure un banc de fusta, fet de troncs també, molt senzill però em va fer pensar en els teus bancs. A veure si el dibuixo!
No a mi no... prefereixo una abraçada...
Publica un comentari a l'entrada