dilluns, 13 de juliol de 2009

337 -- POTSER EL FI - LA NINA PREPOTENT I ...nº3 - pel joc literari 116 de j.m.tibau

LA NINA PREPOTENT I...nº 3
Escrit d'Antoni Fortuño per la proposta del Joc Literari de J.M.Tibau
.............................
El gat ja es pentinava els bigotis amb les potes quan el gos es presentà.
- Molt t’empolistres,--- diu el gos saludant-lo.
- Com que tu, movent el cap amb les orelles com si aplaudissis ja en tens prou,... Et voldria un dia fotografiar. Sembles unes matraques, crac, crac, crac i ja està net el personatge. Ara el que no et descuides es d’anar a regar el carrer amb la primera pixarada.
- Jo no tinc que enamorar a dingú ... i tu deus voler enamorar a la nina que tenim allà al quarto...
- No està mal, es bastant fineta.... i te uns ullets melindrosos....
Quan el gos li va explicar el que havia fet amb el rellotge i la bola del mon, va quedar estranyat i és va jurar que amb les seves armes més meloses la posaria a to per sempre.
- Tu, quatre guecs i amb tal que et diguin quatre parauletes, ja estàs com un flam... S’ha de tenir mala llet, com nosaltres els felins... Si no volem que ens amoïnin, quatre bufits ensenyant bigotis i queixals i si convé treure les ungles com un roser i es queden amb la sang de la rosa, sumissos, podem avançar el camí nostre. Tu mataràs un catxap i encara el portaràs al amo. Jo no el ratolí o rata per a mi, ja faig prou de netejar-li les golfes...
- De tu, ni quan fas un miol delicat pot un fiar-se’n.... I que faràs per treure-li tot l’orgull i prepotència... No li ensenyaràs les ungles.
- Les potes les tinc molt fines si no trec les ungles de cases seves.... I la veu ser fer tots els papers de l’auca si em convé.
- Així no cal que vingui...
- Encara m’ho esgarriaries tot. Jau i descansa. Jo ja faré la feina dels dos.
- No sigui que t’enamores i l’haurem pifiat. I el rellotge i...
- S’han quedat per allà, no et faran nosa, Es clar que van a favor nostre.
- Jau i medita que ja torno.
...............
Al cap d’un quart és presenta davant del gos.
- Em sembla que l’has fallat.
- Tot en nostra vida fos tant fàcil. Mira, li he tret la vida...
- L’has destrossat a mossades?
- No home, no, quan vulguem la farem viure i quan vulguem la sotmetrem
- I que l’hi has fet doncs, si no las fet miques...
- Quina bondat que tens... Li he tret les piles. home !! Això que porto és la seva vida. I ara mano jo i no ella...
El gos no ha fet ni un gueec, li queia la baba. Des d’ara qui es baralla amb el gat ? S’ha tocat la panxa per veure si portava piles. No ell no, ell té això que els humans en diuen VIDA.

3 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Un brodat molt i molt fi!!!

T'ha quedat immillorable, no sabia com s'ensurtiria i el final m'ha semblat encertadíssim.

Ah! I allò de pentinar-se el bigoti amb les potes, és que me l'imagino i tot!

A un gat com aquest... qui gosa posar-li el cascabell ara?

Petonasos fóra d'hores!!!
;)

Assumpta ha dit...

Li treu les pileeeees!!! Jajajaja

Mai hi hagués pensat!! :-))

T'ha sortit un conte molt ben lligat!! :-)

rebaixes ha dit...

Encara el volia continuar però creia que no tenia interés i com que tinc altres coses per fer, mira, aquí ha quedat.No creus que tindrien un susto els vailets que jugaven amb la nina, no sabrien ..., la portarien al metge, i fins que intervinguessin els grans es podia allargar el panorama que de personatges,.. com en la vida, el bo, el dolent, el que s'ho deixa fer tot, el que vol manar-ho tot, la guerra, la pau, ... podria ser un llibre si un s'ho proposés.
Però com que jo només vaig a gaudir...ja entinc prou, em sembla.Anton