dimarts, 7 de juliol de 2009

330 .- PUJARÉ FINS AL CIM -- foto propia carrers Rasquera

Fotos propies, lloc carrers Rasquera.
El primer pas que he dat al aixecar-me aquest matí, se m'ha colapsat aquesta idea
dels impossibles, l'he fet circular per el paper, mireu com ha quedat,...Com si fos el primer traguet d'aigua del pitxell de la serena.

7 – 7 – 09
Pujaré fins al cim
amb les alforges ben plenes
d’impossibles .
Allí les esbargiré

- ajudat pel vent -
per la plana volguda....
Qui no espera un impossible?
.............
Després al anar a xapullar-me les gates per treure el poquet de son que queda
he dubtat en si era bo, pujar l'aigua fins un lloc cara i cabells on encara devien rondar una mica espabilats els somnis que després mai recordo.
M'ho faig fàcil, ja que no volen segona representació,
el boli m'ajuda a fer trenets
i ha quedat així la meva queixa. Anton.
7 – 7 – 09
No m’esborris
el polsim dels somnis.
Sense ells,
com ho faria?

5 comentaris:

Carme ha dit...

Anton, un altre somiador... si hi ha algú (no, no hi deu haver ningú) que no espera a un impossible, és que s'ha perdut la meitat de la vida. Els somnis són tan necessaris com respirar. M'agrada que esbargeixis impossibles per la plana... La plana volguda canvia el seu aspecte, sense deixar de ser plana. Segur que ho has notat.

rebaixes ha dit...

Ni han tants d'impossibles?En els records poc podem fer-hi,sino escoltar-los i seguir-los el que ens diuen. però un somni que pot ser una realitat si ens hi posem amb mans i peus i cap...Alcancem, tots, cotes que en un principi son somnis,però anant esgarrapant va venint el premi.
una mica de tossudera pot ser va bé, i creure en un mateix i seguir, el que avui és núvol, pot arribar a ser pluja i beneficiosa.
Anton.

MIA ha dit...

hola, desprès d'unes merescudes vacances ja he tornat carregada d'energia això si sempre positiva!!
Anton bonica poesia i boniques flors.

Cèlia ha dit...

Jo també he quedat avui impressionada, pels poemes i perquè jo també espero impossibles i ajudada pel vent també vull esbargir-ne... I les fotos que acompanyen, molt i molr maques!

Assumpta ha dit...

Doncs ja saps!! No esborris els somnis, eh? :-))
Són necessaris, ens porten il·lusió!

Ah!! I les fotos són molt maques!! Quina preciositat de plantes!