dissabte, 11 d’abril de 2009

254 -- HAS TANCAT TOS ULLS I NO PUC VEURE -- 4 - poemes referent als ulls


No son geranis com diu el poema, però son plantes que estimo per que son al balcó des d'on jo puc mirar plaça i carrer, i son ser vius que la mestressa
cuida amb amor per que no sols nosaltres sinó tots quants miren la balconada
s'alegrin amb el goig que eixes plantes ens ofereixen.


9 – 4 – 09 -- 4 - poema
Has tancat tos ulls i no puc veure
el teu balcó de geranis cobert.
Els barrots em priven – celles per distreure –
artesans miracles clouen tos ulls verds.
Ressuscita la llum i al fons mon segur lleure
trepitjarà jardí que guarda tresors teus.
Caminant per els senders podré extreure
la flor que guardes joiosa del teu bes ?

5 comentaris:

Assumpta ha dit...

Anton, ets un romàntic :-)
Ja saps que jo de poesia no hi entenc massa, però és que aquesta vegada, fins i tot les paraules prèvies que has posat són una delícia de llegir:

son plantes que estimo
per que son al balcó
des d'on jo puc mirar plaça i carrer,
i son ser vius
que la mestressa cuida amb amor
per que no sols nosaltres
sinó tots quants miren la balconada
s'alegrin amb el goig
que eixes plantes ens ofereixen

rebaixes ha dit...

Nosaltres som, però els actes ens fan. Ho sento tal com ho poss i voldria encara sentir-ho amb més vehemència.Donar als altres un segon d'alegria, de complaença, cres que ens fa persones lliures i si son lliures tenim pau, i si tenim pau tenim amor, ja que tot això encara que sembla que no existeix ens reconforta quan ho sentim, per això t'agraeixo les teves paraules, ja que al sentir una engruna de feicitat, jo també la sento. Vasos comunicants. Bon disabte. Anton.

Eva ha dit...

Són tan bonics i diuen tantes coses....
Una abraçada!!!

Montse/Arare ha dit...

que bonic, Anton! "extreure la flor que guardes joiosa del teu bes"...

i sobre tot m'encanta la comparació dels barrots amb les "celles per distreure"
Boniques flors, al balcó!

Una abraçada.

- assumpta - ha dit...

Precioses flors en "aquesta barana dels teus dits"!
Sempre ens aporten un polsim de felicitat en veure-les així de boniques. Quin gust, poder-les admirar!
M'estic enriquint en aquest passeig pel teu bloc, ple de natura. Nomès trovo a faltar, poder-les olorar.
Gràcies Anton, per aquests moments!
Un petó!
;)