divendres, 16 d’octubre de 2009

LA MUSICA ENTRA FINS AL VENTRE... foto Studio Stoner

Pot pensar, pot somniar, pot estar in albis,però sempre els records l'inclouen en els seus viatges al passat. Sempre els decibels de més que li ronden dins el situen en la seva quietud de sorolls. Artefactes de llengua greu i bombes que xiulen i aniquilen tot el que podia ser propi. Poques coses li queden, però no se li esborra l'infern del soroll per més que es tapi les orelles. Veu el soroll en ses pupil·les dilatades, com gat que va de nit,... ell ha set la rata... Anton,

foto Studio Stoner

15 – 10 – 09

La musica entra fins al ventre

amb la tamborada

i et va petrificant.

Et sents insensible al batec

que t’omple de timbal?

Trenques la suada

del moviment

i et sents flotant

en l’aigua, en l’aire

com noctàmbul.

Allises els peus

rascant el trebol.

Dins casa teva,

dins ta carn

brolla la veu del timbal

que no acaba.

5 comentaris:

Carme ha dit...

És veritat que la música arriba fins dins de tot.

Paraula de verificació: haysopa

Doncs... potser ens conviden a sopar? :)

Cris ha dit...

Quina imatge has trobat avui pel teu poema.... m'ha fet encongir el cor, Antón.... Bon cap de setmana, un petó :)

Cesc ha dit...

Aquest escrit m'agrada molt, parla de la realitat, el passat i mots que ens trobem a les nostres vides :)

Cèlia ha dit...

Jo em quedo amb una altra imatge més bonica, la dels teus mots: "La música entra fins al ventre", una bonica manera de dir que entra fins ben endins!

Cris ha dit...

.... per si no ho veiéssis allà, t'he deixat contesta a la finestra 1.... TOTA TEVA, i orgullosa de debó :) Un gran petó!