foto google imatges
9 – 1 – 10
Voldria ser nadó
per néixer dins vellut de la rosa.
Que seus pètals fossin pell,
abric, respir, aire que gosa
enfondir-ne el seu perfum
foto google imatges
9 – 1 – 10
Voldria ser nadó
per néixer dins vellut de la rosa.
Que seus pètals fossin pell,
abric, respir, aire que gosa
enfondir-ne el seu perfum
Independent el paquiderm camina.
S’ha fugat de la fira. Ningú ho sap.
Al carrer a pas lleuger s’inclina
quan son peu xafa el gris asfalt.
Està segur del destí de seva fita,
no vol seguir fent l’espectacle de franc.
Ell, per quatre glops d’aigua no s’irrita...,
però el cabàs d’estomac és buit fa anys.
Veu les zebres i cavalls que bé s’afarten,
mones i goril·les tenen fruita a destall,
les serpents s’engreixen i en coarten
fins a l’amo si no els dóna el primer ral.
Ell està sol, solet, no té pas defensa.
Quan reparteixen mai n’és ple el seu plat.
Ha marxat del circ, vol independència...
Farà de manega... o, de carreta tirarà.
però regalar sempre el que guanya... Quina indecència!!!
Sol pel desert, si cal, caminarà.
foto google imatges
19 – 11 – 09
Podem donar
Tantes coses,
I QUÈ DONEM?
Ens fa por
Quedar sense aire
PER RESPIRAR.
........................
Poden robar-nos
Tantes coses...
I QUÈ ENS ROBEN?
No els fa por
Deixar-nos sense aire
PER RESPIRAR.
HOMES DE LLUNA.
- Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 12 – 11 - 09
L’escriptor era com el pagès, els dos miraven la lluna. L’un imaginatiu, l’altre vivia a Cossetània i allí per netejar, el fem dels animals, es respectava la lluna, si no volies tenir puces. El fonoll també el consumien amb les olives a la gerra. Coses d’escriptor i pagès de Cossetània.
...........Enviat a http://tumateix-jocs.blogspot.com/
25 – 9 – 09
Treu-te les sabatetes que el peu descansi,
han saltat al aire botant d’alegria al ple,
necessites descans que la tebior amansi
el deliri de jugar a corregudes amb ell.
Ell t’agafa’t per la cintura al empaitar-te...
Has gustat seva alè en pit, cara i cabell.
has menjat paraules empolistrades al besar-te
a la galta... Poruc, no ha gosat ell.
I és que en el ball de picnic no estranyis...,
correus de boca i mirades ho escorcollen tot.
- Saps que t’estima, ho saps, no t’enganyis,
ara ta mirada tendra esmerça-li al cor.
foto Google Imatge.
16 – 9 – 09
Guaiten els arbres la calidesa d’ aigua,
senten el botó de llum que els cega els ulls
i la pell del mar és llençol d’esperança
on ells caminaran buscant el seu futur.
Parella tendra, passegeu per tova sorra,
pugeu a vostra barca que és digne niu,
els rems son il·lusions que l’ona porta...
L’amor, avui, deixondarà en vostres pits.
.............