divendres, 31 de juliol de 2009

352 -- AL MARC DE FUSTA CORCADA...


PER MÉS QUE VIGILI EL GAT.

31 – 7 – 09

Al marc de fusta corcada

l’hi imposaren com remei

que obrís llum a la estança...

seria per sempre ull obert.


Ja el gat tot ho vigila,

la reixa fins protegeix,

la tela a la pols priva...

i la persiana...

n’és pintadeta de verd.

Però la claror indesitjada

es cola

pel núvol del mal pensament

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Però si a mi m'agrada que hi hagi claror... és més bonic :-))

Trini ha dit...

Apa que no seu xalar el minino des d'aquesta estrada, veient passar la gent...! :)

Bonica foto!

zel ha dit...

Ai, els mals pensaments...però no és el teu cas, i el gat, pobret, només pensa en la llibertat...

- assumpta - ha dit...

Les foscors i els núvols no són bons consellers. Tant de bo que aquests fuguissin de tots els caps!
Mirant la vida darrera la finestra... potser ell es creu feliç així.
;)