dilluns, 19 de setembre de 2016

CAMINO DEIXNT L'ENYOR... aquarel·la

14.-5-9-13
Camino deixant l’enyor, la paciència
I trobo el neguit de molts cors
que no poden amagar vivència
que els esclata i remena el cos.
Aparador al bon mirador,
escenari reclòs,
demà el vidre obrirà
i sortirà a donar la ma
en una Via concebuda...
Que sigui ben rebuda...!!
El crenulat (punt de creu)creixerà
I les agulles seran fines..
DE REBAIXES 13.- ANTON.-T.E.- 19-9-16

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Si escoltem els cors, com sembla que fas, com jo faig sovint, els neguits afloren múltiples i intensos.
Tanta gent patim per tot... Compartir ja és molt. Ens fem bé els uns als altres.

Una abraçada, Anton!