dimarts, 13 de setembre de 2011

OH, TERRA,NO CALLIS


13 – 9 - 11
He descorregut el forroll de la son
i s’ha obert la vida, plaent nou dia.
He calçat espardenya ja gastada
amb forat a sola i nusos a les vet.
M’he plantat. Un xop d’aigua a la cara.
He guaitat finestra enllà. Clariana
de colors d’arbre verd i cants nous d’ocell.
Hem saludaven ? Ha entrat la llum
en meus llavis.... Tinguem beneit jorn...!!
Com un cec a qui retorna  la visioó
he sentit l’escalf de la mirada del dia.
Tot lluïssor. Veus de grills ? Parpellejos
Sonors del veïnatge que desperta.

Oh, TERRA, no callis, alerta deixa el son.
Amb espardenya mil·lenària,vella, gastada
i nuant les vetes trencades, però útils encara
hem de seguir per més que ens tanquin la finestra.

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Desperta, terra...Desperta!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Entre tots la despertarem i amb les espardenyes ben trossades, seguirem fent camí i mai no ens cansarem de trepitjar-la, amb petjada ferma però suau...perquè ens l'estimem.
Petons,
M. Roser