dimarts, 12 d’abril del 2022

 95.—5-4-21

Tenia davant seu l’espill immens
que el reflectia i el conjurava a moure’s.
S’hi veia com era propi en ell?
El mirava de cara inquirint-lo: - Parla...!!
L’espill callava com un servent
que espera que li manin quelcom
i no en pogué treure res més
que sa figura mimètica.
Pensà en pou que reflecteix dins seu ser
la llum de la lluna quan la té davant
i fa la seva via i ni la mira ni l’escolta.
Impossible entendre’s amb qui no et parla.
DE REBAIXES 21.- ANTON.-T.E.- 5-4-21
May be an illustration of a l'exterior i arbre
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 1 més

Publicat per a 10:23
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)