dimecres, 2 de març del 2022

 T’estic perdent...

Et veig en la llunyania del instant,
temps inesborrable
que voldria collir i copsar
de nou a ma plena i no puc.
Boirina espessa em cobreix.
Allí circul•la el bes pendent
i aclaparat en lligams etèries
em confonc com cec,
orb sense crossa que el dirigeix
Tot el cos tremola i somort
el pensament raciocina
un camí impropi d’enyor.
Que brilli la lluerna
i vegi i em declari teves mans
en el vent fent carícia.
TRENETS OCASIONALS.- ANTON.- T.E.-
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 11 persones més
3 comentaris
2 comparticions
Comparteix

Publicat per a 12:16
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)