75.- 15-2-18
Soc al mas. És nit. Vindrà la lluna
a parir arreu el cabdal immens de llum,
de claror, de joia vivificant ?
No vull que em vegi al portal
invitant-la entrar a la pallissa dels somnis.
Diuen els auguris de l’arbriu que de nit
son banyats en sa blancor i ho confessen
que s’ha presentat jove vaporosa
sortint dels enfundis de la terra
com en rajos de llum, cabellera i cara,
i braços i pits i tot el cos gasós
ajaient-se damunt d’ells
mesclant fullam i llum
com posseint-los, abraçant-los,
fins que, cansada ja, marxa encongint-se.
Vull veure-ho... !!
M’apono a l’ombra del mas i espio.
Com ho inunda tot...!!
Tindré valor d’abraçar-la ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 15-3-18.
8Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 5 persones més
2 comparticions
Comparteix

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada