diumenge, 20 de març del 2022

 67.- 7-3-18

L’escrit era secret que el duia dins callat.
Aquelles paraules entenedores marcades
en aquell paper foren vesades obrin portes
a ulls que acollirien miracle descobrint-les
El secret de l’escrit era angoixa no volent
que ningú en conegui seu existir.
Singlot, plor, li proporciona aquell lletram estès
en pàgines i voldria no sortir a la llum,
que mai ningú en sabés de seu haver...
Quin pensament retrògrad tenia imbuït.
no suportar que altres mirades furguessin
en aquelles pàgines que declaraven , innocents,
uns fets abans secrets, però ara...
Havent avocat l’escriptor la calderada
poc tenia a guardar. És com pedra llençada
que algú veurà la fona o la ma.
La solució la tenia en desaparèixer en raig d’aigua
esborrant els signes que la marcaven,
També estripar la indolència plasmada i comprometent
a qui havia vesat afirmacions o negacions...?
Vindria violentament a sostraure el secret
i estendre la taca d’oli com mar que ofegarà... ?
Sempre pot entrar el gos i arrencar per l’amo, aquell tresor.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 7-3-18
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 6 persones més
2 comparticions
Comparteix
Publicat per a 11:22
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)