rebaixes

 62.- 2-3-18

Descanso la baluerna en el banc de la plaça,

la crossa al costat fent de guarda de cames potxes.

La mirada perduda en unes finestres tancades al front.

tancades no d’avui sinó que el rònec de pols i corcs

demostra que l’amo no se’n recorda del que miren,

em té meditant per descobrir l’historial de l’intern que tapen.

Què donaven a mirar? Què succeïa quan eren vida ?

Quins secrets crus hauran quedat sense llibre de records ?

En meu meditar vull descobrir, desvestir aquell cos,

però tot son suposicions per més que en seu temps vital

se’m daven converses amb qui circularen dins l’habitacle.

De prompte una dona amb espardenya, mitja, vestit negre,

trista cara, rugosa i fins un mocador negre tapant cabellera

passa per davant... Vaja finestra, em ve al pesquis...

Quant deu sofrir aquesta persona que difícilment descobriré

seu intern davall l’esquelet sec en vestuari de calvari...

Patiment o satisfacció s’exclamen en tots els sers...

Aquí, en ella, qui la desvesteix i entra en sa pell fina un dia,

Avui és drap, escarràs que li toca sempre l’instant fatal.

Arrossega peus amb diàfana pesadesa, a l’últim de l’embat

que la sosté mossegant totes les misèries. Em diu:

- Adéu.- com si l’amistat es desbastís...-Bon dia- he contestat.

I ha seguit la vesta el seu camí com la finestra corcada.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 2-3-18

11Tu, Pilar Jornet, Dolors Fortuño Escoda i 8 persones més

2 comparticions

Comparteix