dimecres, 9 de febrer del 2022

 Quan la boira va esbargir

les fulles seques dels presseguers
havien fet catifa al terra,
Ara quedava la pollancada
com dits que volen créixer
per arribar al cel...
Quin esforç hi remetien !
Quin goig tenien en eix anhel !!
Els buscalls se'n en reien
de tanta innocència.
Abans foren pollancs
i recordaven pessigolles a cames...
Tot en la vida té un principi,
qui no ha pensat ser-ne creador ?
DE REBAIXES 17.- 3-2-17
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Dolors Fortuño Escoda, Lidia Sp i 1 més

Publicat per a 11:40
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)